Aquesta setmana, no sé massa bé quin dia, algú va voltar pel poble traient tots els llaços grocs penjats. També van enfilar-se per arrencar un cartell que posa "Municipi per la independència", no se'n van sortir, així com diferents estelades petites que estaven penjades als fanals.
Quan la gent es va començar a penjar el llaç groc a la solapa, a mi em va semblar una mesura força naïf. No ho sé, una mica de revolució dels somriures, perquè ens entenguem, però sembla que amb el temps, he de reconèixer que estava equivocat i que portar un llaç groc els emprenya. Els sulfura perquè un símbol tan petit, tan insignificant, pren un enorme significat i no calen grans elucubracions per dir que aquest Estat no és democràtic i té tics feixistes, només cal pintura groga o un llaç i això els encén.
El groc s'associa a llibertat, així com unes estelades que fa temps ignoraven. Per tant, potser no anem tan malament si un simple color els fa sortir els colors.
Per cert, poden arrencar-ho tot i nosaltres penjar-ho tot de nou, però encara que aquest joc arribés a l'infinit, crec que a molts ens han perdut. Alguns mai ens han tingut, a d'altres fa temps que els perderen i d'altres els perden dia rere dia, amb els seus tics autoritaris, repressors i antidemocràtics i això, malgrat voltin pels pobles per amagar la voluntat popular, aquesta és com un foc somort, que crema per sota i que a la llarga acaba sortint.
Visca la República Catalana!
Ep, afegeixo, ara voltant, he vist que a més de tot el que han tret, també han fet saltar l'estelada que hi havia a la creu de terme. Una creu de ferro forjat de l'any 1805 que també han fet desaparèixer. Està clar que per a alguns, la unitat d'Espanya està per sobre de tot, persones, patrimoni, llibertats, drets...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada