Pic de la Baridana ( 2.647 m. ), Puig de les Gralleres ( 2.545 m. ), Pic de les tres Canaletes ( 2.672 m.) i Torre del Cadí ( 2.567 m.)

Ahir, amb l'Oriol, vàrem anar al Cadí. Vam anar a fer el Pic de la Baridana ( 2.647 m. ) pel canaló de la Baridana.
Vam sortir de Manresa cap a les 7 i cap a quarts de nou ja érem a Querforadat ( 1.387 m. ), un petit poble des d'on s'inicia l'ascensió cap al Cadí. Vam prendre la pista que va cap a Estana i al cap de poc, vàrem prendre un corriol que s'enfilava cap a la canal. Tot i això, el pas constant de vaques i un bosc ple d'arbres caiguts, feia difícil seguir-lo i al final vàrem acabar pujant de dret cap a les parets, bosc a través. Aquest està travessat per molts camins que fan les vaques i es fa difícil de seguir el corriol sense perdre'l. Després de pujar força ens vàrem trobar a peu de tartera, sota el canaló.

L'entrada al canaló és força clara, al costat de la gran canal Baridana. Tot el canaló està dominat per pedres soltes. Tot i això, de tant en tant hi ha algun bloc gran o bé alguna paret que fa de més bon pujar. Cal anar amb compte però de les pedres que cauen. El sòl és molt relliscós. Fins a mitja canal es puja bé, però a partir de la meitat trempa més i cada cop les pedres són més descompostes.

Vam anar pujant a poc a poc, vigilant i algun tram va costar. Vam arribar fins a la paret de dalt i després la vam flanquejar. Un pas estret i aeri però curt.
A partir d'aquí el sòl ja és més consistent i és fàcil d'assolir el cim. Això sí, abans d'arribar-hi cal fer una petita grimpada ben divertida. D'una banda el Cadí té pendents suaus, de l'altra parets dretes, tallades sembla que amb ganivet.

Un cop fet el cim i descansats, vam anar a buscar la canal Baridana, però com que anàvem bé de temps i forces, vam decidir fer el Puig de les Gralleres ( 2.545 m.),  el Pic de les Tres canaletes ( 2.672 m.) i finalment la Torre del Cadí ( 2.567 m. ), cims que estan tots a la mateixa carena. L'única companyia que vàrem tenir van ser alguns isards corrent per llocs impossibles, mitja dotzena de xais en assemblea i una marmota cridanera.

Un cop fets els cims, tot resseguint el penyassegat del Cadí, vam desfer camí fins a la Canal Baridana.
És una canal dreta i ample, amb poca pedra a la part superior però que a mesura que baixes en vas trobant més. Seguint aquesta vam arribar a peu de canals, entre el Canaló i la Baridana i des d'allà vàrem prendre un camí perdedor fins a Coll de Jou i tot seguit a Querforadat anant camp a través.

La sortida va estar molt bé. És un lloc especial. Un indret que fa temps ens va marcar a una colla i que ara, anys després, m'agrada tornar-hi com qui visita un vell amic. Té certa dificultat, de la que t'asseca la boca i alhora et fa viure intensament. Un indret que es fa bé, però on cal anar amb molt de compte, ja que rellisca força i sempre tens la timba al darrere.

Per veure més fotos cliqueu aquí