dilluns, 20 de febrer del 2017

Puigpedrós ( 2.915 m. )

Ahir vàrem anar amb el Joan, el Ton i el Pep a fer el Puigpedrós. Vàrem deixar el cotxe passat Meranges, a la tanca, cap a quarts de deu, un xic tard i seguírem per la pista fins que vàrem trobar el trencall del refugi de Malniu ( 2.138 m. ). Just al trencall ens vàrem calçar els esquís. El corriol que puja fins al refugi passa per dins del bosc i un cop al refugi, aquest va desapareixent.

Per la pista
Feia un sol esplèndid i una temperatura força agradable. Fins que no vàrem guanyar alçada i mentre estàvem arrecerats per la muntanya, anàrem traient-nos capes de roba, però un cop al llom, ja exposats al vent, que primer no en feia massa, vàrem haver de tornar-nos a abrigar.

La primera pala
Al Joan, que era el primer cop que feia esquí de muntanya, li van sortir llagues. Qui sap si perquè les botes que duia no eren seves i s'havia d'acostumar, qui sap si perquè els botins els duia girats. Així doncs, al llom ens aturàrem a menjar i ell a posar-se la segona pell a la llaga.
Des del llom vàrem prendre una primera pala, amb la neu un xic gelada, no massa, tot fent diagonals per pujar fins a l'altiplà que hi ha al capdamunt, abans de la darrera pala. La neu no es veia massa bé. Neu crosta i un xic pesada. Ja ens  ho digueren uns que baixaven.

Al fons, el Puigpedrós
La darrera pala, curta i no massa dreta ja es veia ventada i de fet, al cim, no hi vàrem ser gaire estona, el temps de treure les pells, abrigar-nos encara més i encetar la baixada.  Com ja ens temíem, la neu no estava especialment bé per esquiar, perquè al ser crosta, en fer girs, es trencava i calia fer molta força de cames per aguantar-te. Més avall estava millor perquè s'havia transformat. Potser el que va anar millor, mentre feia pendent, era el Ton, amb la planxa de surf.



Arribant al cim
 Al final ens van sortir uns 1.100 metres i escaig de desnivell en dotze quilòmetres i mig, aproximadament.
Ara bé, tot i que la baixada no va ser especialment bona i que vàrem enganxar la cua al túnel del Cadí, com sempre vaig gaudir molt, moltíssim de la sortida i ja friso per la propera.

El cim