Que n'és de complicat això d'estar de cara al públic...

Sí, d'acord, anar a pelar-se allà a unes grans superfícies hauria d'anar associat a qualsevol tipus d'experiència i no m'hauria de sorprendre, però vull dir en descàrrec meu, que a més de passar per allà, la meva perruquera, aquella a qui només he de dir, com sempre i fa allò que espero, té uns dies tancat i què caram, no perquè sigui aquí han de treballar malament, he pensat.
He entrat convençut. Moltes vegades he anat a pelaburres i per tant, ja no em fa gaire por com em deixin. El cabell creix i de fet, n'he marxat força satisfet, si no fos per... perquè me n'he adonat que si durant un instant marxo de la cadira i li poso una escombra ni se n'haguessin adonat.
De fet la cosa ja no pintava massa bé en entrar. Poques paraules i molts gestos i a l'hora de rentar el cap, s'ha confirmat. Un està acostumat a que ara, quan et renten el cabell, sembla que vagis a un spa i et fan uns massatges increïbles. D'acord que potser no cal, però s'agraeix. Avui no ha estat així. He descobert tot el que pot sentir una cassola a la pica. Queda neta, és clar, però a base de fregar. De fet estava a punt de dir que al matí m'havia dutxat, que el color fosc era meu i no pas brut. Però no he gosat, encara m'havia de pelar. Per cert que en comptes de tovallola m'han posat com un tovalló al coll. Curiós.
Mentre em rentaven el cap he sabut la situació laboral d'una de les noies -ep, sense voler-ho- perquè parlava o cridava, ara no sabria afinar quin to de veu era, amb la que em rentava el cap. L'aigua i els assecadors molesten les converses, queda clar i cal alçar la veu.
Un cop net i ben fregat, cap a la cadira i allà les primeres paraules. Com? Així, ras i curt. Una breu explicació -no em volia allargar per si de cas- i de nou s'ha iniciat la conversa entre elles. Aquest cop però, m'he assabentat que una companya de feina fa menys hores i li permeten. Quina barra!
I les tisores anar fent. En un moment donat, una altra pregunta. Així? No, més curt. I a tallar i a seguir amb la conversa. Ja t'ensenyaré com treballa menys... De fet em sabia greu molestar-les.
I quan ha acabat, un va bé?, sí, passem per caixa i res del raspall per si els pèls et molesten.
Reconec que m'he arriscat. Sóc valent i de fet m'ho ha fet prou bé, llàstima que no li puc enviar el cos i deixar la resta a casa, un repara la façana sense el disc dur, perquè jo també hagués aprofitat el temps per fer altres coses mentre em pelava, què hi farem.
De fora semblava un lloc correcte, però és clar, ara, com que totes les perruqueries posen Perruquers i el nom en gran d'una persona, com si fos tal algú molt bo, ja no saps quina és tal que pela bé o pelaburres. És com les botigues que hi són des del 1945 i tu no saps que fa un parell d'anys allà només hi havia un solar i per això proves.
No és el primer cop que em passa. Potser sóc llepafils, però crec que una feina de cara al públic també hauria d'anar associada al tracte amb aquest, però això es va perdent i ara, quan trobes algú, que a més de fer-ho bé està per tu, fas una festa. No demano gaire, només no ser invisible.