Parlen de desafecció. De divisió. De
desencís. De societat partida. I es lamenten del procés iniciat a Catalunya,
perquè es veu que fins ara, estàvem molt bé. Fantàsticament bé.
Sobretot ho diuen els que ja els va bé que tot segueixi igual. Els
que estan a favor que la nostra nació segueixi sent una mera joguina en
mans de l'Estat. Sense cap tipus de capacitat de decisió, ja que
qualsevol línia que surt del guió, és ràpidament tallada.
Avortada de soca-rel. El botxí és un tribunal. Un grup de juristes
que deuen el seu càrrec i sou a aquells que volen un Estat perenne,
sense canvis, sense mutacions, sense alteracions. No en va el
president d'aquesta colla de corbs infames fou militant d'un dels
partits hereus del franquisme, on vells fantasmes encara pul·lulen i
noves hienes s'alcen amb fam de poder i usen totes les estratègies
que tenen a l'abast per fer-se un lloc. Res els fa canviar de parer.
Res sacseja el seu cor petri i podrit. Ni mobilitzacions massives ni
raons lògiques ni arguments democràtics. I ara! Aquests darrers els
causen urticària. Només tenen una missió. Esprémer la mamella
catalana i humiliar el conquerit, per això, a més de passar-nos per
la cara la resolució dels dotze eunucs titelles, aprofiten
l'avinentesa per mostrar-nos la seva generositat en forma de
pressupostos encara més minvats. Reben molt de les terres catalanes,
buiden les arques tal bandoler despietat, però la moneda de canvi és
l'escarni i l'aixeta seca. La mofa i la prepotència.
El veritable problema no és la
desafecció o el trencament de lligams que diuen i existeix, és el
rebuig i el fàstic que poc a poc aconsegueixen instal·lar aquests
governants plàsmics al cor dels catalans i que cada cop més, n'hi
ha que veuen i veiem, l'Estat com un ens desagradable i ofensiu,
agressiu i mesquí, que només ens vol per succionar la riquesa
alhora que es vanta del seu poder i ens ofega. Ara bé, arribarà un
dia, no massa llunyà, que de nou ressonaran a les muntanyes de
Montserrat timbals i tambors i totes les estratègies pedants i
abusives d'aquest Estat pseudodemocràtic, que s'ha bastit a base de
falses veritats, transicions basades en la por i l'amenaça, reis
imposats i lleis castradores i parcials, se'ls giraran en contra i
quan vulguin rectificar o retenir la mà que els dóna de menjar,
serà massa tard i ja haurem encetat el nostre viatge sols. Lluny
d'aquest ésser despòtic i malaltís, que tot ho corromp i espatlla
i aleshores, res sentirem quan demanin socors per sobreviure sense el
motor sòlid que els ha fet prosperar fent que Europa oblidés la
seva essència nècia i tirana i els convidarem a retornar a l'època
pretèrita d'on mai haurien d'haver sortit. Al pou de l'ostracisme
que es mereixen.
1 comentari:
Missatge rebut.
Publica un comentari a l'entrada