- I no sent del poble, ni vivint-hi, et presentes a les eleccions? Li vaig preguntar un dia a un amic que optava per ERC a un poblet petit, al límit occidental de la comarca del Bages. I ell, tranquil, com si li haguessin fet la pregunta milers de vegades em contestà:
- I tant. -Arrossegant les paraules- És més fàcil. Jo no hi tinc cap interès personal, cap lligam, cap favor a tornar i tampoc no en trauré res de tangible. Poden estar segurs que ho faig perquè m'estimo aquest poble. Només hi treballo des de fa anys, molts anys i per això el conec. Hi vinc cada dia.
La resposta, de tan clara, em sorprengué i m'agradà. Em va fer pensar. És veritat que sempre he pensat que els que opten a les alcaldies dels pobles han d'estar-hi lligats i certament aquest amic n'estava. Potser molt més que aquells que només hi anaven de cap de setmana o de tant en tant, malgrat ser-ne fills, malgrat ser-ne hereus o els que hi habitaven però no hi vivien. I aquests, quan discutien amb ell, li deien, no ets del poble, no ets d'aquí, només per ferir-lo, per recordar-li. I qualsevol confrontació acabava amb el clàssic si ho sabessis, els de tota la vida... i és clar, davant d'aquest argument no podia dir res, tampoc calia. Aquestes paraules són com quan era petit i portava la contrària als pares, em deien a la gent gran cal creure-la, cal obeir-la, bàsicament perquè era el darrer argument. L'argument jeràrquic. Quan no et podien rebatre les idees amb raons, usaven la força de les arrels o bé de l'edat, una manera barroera i vil de tancar el debat, car en aquests cas, malgrat poguessis demostrar la teva raó, en aquest punt tenien la paella pel mànec. Però el mateix fet d'usar el darrer argument ja et donava la raó i demostrava que havies guanyat. Que només els quedava la fugida endavant.
Darrerament veig en CiU i satèl·lits aquest tarannà, aquesta manera de fer. Tancar portes a debats, tancar discussions, com fa molta gent poruga. En cas de terreny pantanós, tiben d'arrels i casta, però aquest ús desmesurat del pedigrí, de la feina feta per avantpassats, ja s'ha esgotat i poc a poc les noves fornades alcen el vol i ignoren les pors i les fòbies que encotillen els convergents i ens volen traspassar. Perquè els joves d'ara ja no vivim amb aquell acatament a la santa paraula del vell o poderós, creiem en la raó i el debat, hem après a pensar i els arguments que ens volen encolomar, que si educació, deferència, obediència... només són mots que usen per sortir-se amb la seva, per fer-nos combregar amb rodes de molí. Per no deixar-nos pensar per nosaltres sols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada