dimarts, 1 de desembre de 2009

Fem panellets

Introducció

Les matemàtiques són presents arreu. Només cal buscar un xic i es pot veure matemàtiques arreu i aleshores es pot aprofitar aquesta presència per donar sentit a uns continguts.
Cada any, a l’escola, fem panellets. Tots junts, des dels més petits de 3 anys fins als grans d’onze. Som una escola rural, amb 45 infants. L’escola Vall de Néspola de Mura. Sovint treballem amb diferents agrupaments i un dels que ens agrada més i ens sembla més ric, és el vertical.
Però anem a pams.

La proposta

Quan s’acosta la castanyada fem panellets. Ara bé, fer panellets esdevé una activitat global.
La classe dels grans està formada per 18 infants, de tercer a sisè. El primer que fem, és cercar per Internet diferents receptes de panellets. Les cerquem, les copiem i després escollim aquella que volem.
Un cop la tenim escollida, passem a comptar els ingredients que necessitem, és a dir, si la recepta que hem trobat és per a 5 persones, com ho farem per fer-la per a quaranta-cinc infants. De fet és una manera de treballar les regles de tres, però la necessitat de calcular els ingredients, fa que aquesta esdevingui significativa.
Un cop ja sabem les quantitats dels ingredients que necessitem, naveguem per la xarxa tot cercant el preu de cada ingredient. Això ho fem perquè els ingredients els portaran les famílies i ens sembla a tots, que és important repartir bé les despeses.
Un cop sabem els preus, després de calcular-ho, comença la tasca de repartir-ho. És una feina força feixuga, sobretot perquè no són càlculs exactes i cal fer moltes aproximacions.
Una tècnica que fèiem, era dibuixar una graella amb quaranta-cinc espais i després, dibuixàvem targes amb cada ingredient i el preu. Aleshores ho anaven repartint a les graelles i si calia retallaven la tarja i el preu.
Els més grans però, sovint estan temptats a resoldre-ho fent operacions, dividint per exemple, però encara que sàpiguen la despesa mitjana exacte, és molt difícil repartir els ingredients i acaben també fent aproximacions o usant la graella.
Un cop tenim ja repartit els ingredients, els infants fan targes a l’ordinador per donar a les famílies i una graella de control. Són ells que s’encarreguen de vetllar que ho tinguem tot a punt.

Els panellets

El dia de fer els panellets, recollim tots els ingredients. Aquest any, com que érem molts, vàrem fer dos torns a la cuina. Ambdós amb infants de P3 a 6è.
Repartits en tres taules, a cada una hi ha uns encarregats d’anar a cercar els ingredients. Aquests estan a una altra taula on hi és tot i una balança. Cal, aleshores, que comptin el què han d’agafar i ho pesin.
Després ho porten a la seva taula on els fan tots junts.
Un cop acabats de fer i enfornats, es neteja l’espai.
Quan surten del forn, alguns s’embossen per tal que se’ls emportin a casa i la resta es menjaran a l’escola mentre els infants juguen a jocs de cucanya que ells mateixos han pensat, preparat i dirigeixen per a  les famílies


Conclusió

Sovint sembla que l’única manera de treballar les matemàtiques és a través del treball sistemàtic i descontextualitzat d’aquest, però només cal estar atent a allò que ens envolta i fàcilment trobarem excuses per treballar les matemàtiques de manera vivencial.
En aquest projecte vàrem treballar el càlcul, la mesura, les aproximacions i les proporcions, a part d’altres aspectes de llengua o bé de valors de manera pràctica i el fet que aquest treball tingués un significat i estigués lligat als interessos i necessitats dels infants, converteix aquest aprenentatge en significatiu.