dijous, 3 de desembre del 2009

13 D. Sí, sí, sí.

Sembla que el moviment s'estén. Potser només serà una sacsejada puntual, potser una flor d'estiu, però el què està clar, és que el debat endegat darrerament a partir de les consultes, ha obligat a molta gent a reflexionar-hi.
Ara tothom comença a posicionar-se i això vol dir reflexionar seriosament sobre el tema. Si fins ara la impossibilitat de la resposta feia inútil el plantejament de la pregunta, ara, amb la possibilitat de deixar empremta en forma de resultat electoral, fa que tothom es vagi posicionant. Tothom, és clar, de l'esfera pública, però de retruc comencen a sortir resultats d'enquestes, reflectint també la sensibilització creixent existent.
Cal recordar també, que si bé no es cansen de dir que no té valor, car no està reconegut per l'estat, si la votació és massiva, quina altra confirmació caldrà? Es negarà l'evidència del resultat, tancant els ulls o mirant a " la ancha Castilla"? I si un gran tant per cent dels catalans va a votar i aquest vot és favorable, caldrà el consentiment d'algú altri per concedir-nos el dret a escollir?
Per descomptat que no ho reconeixeran, hi tenen massa a perdre i res a guanyar i a sobre intentaran per tots els mitjans boicotejar les eleccions. De moment ja es mobilitzen els fatxes de torn, amenaçant per tal de coaccionar als votants i desestabilitzar la jornada electoral.
Però mentre a les espanyes malden per amagar la pols a sota l'estora fent anar la maquinària judicial estatal per impedir la lliure i pacífica expressió d'un poble, a l'esfera internacional hi ha d'altres reaccions. Una, des d'Escòcia, on el parlament sembla que a partir de la proposta d'un diputat, podria acabar votant a favor de donar suport a les consultes.
Tot i això no ens enganyem, si sortís l'opció de la independència, només els catalans hi serem per reclamar-la, car com Pilats i no sent Escòcia un estat, als estats, una mà, renta l'altra mà.