Al títol preliminar de l'estatut hi ha dos dels articles que més porten de corcoll als del Tribunal Constitucional, allà a Madrid. Són l'article 1 que defineix Catalunya i el 8, que parla dels Símbols.
Veient la dificultat d'encaixar unes definicions tant clares i senzilles, acordades pels partits catalans i referendades, encara que minsament, per la població de Catalunya, he intentat veure d'on ve el problema.
I si aquest no ve de l'objecte d'estudi, vull creure que després de tot el periple hauria de ser una llei aprovable, m'he decidit a mirar els estudiosos.
La composició del tribunal és singular. Està format per dotze magistrats. Tres són de diríem, vaja, dirien ells, de comunitats històriques o dit com és, de nacions diferents a l'espanyola.
N'hi ha un de Montevideo. Suposo que fa molt que és a l'estat, si no és que hi va anar de petit i en sap força sobre la història de Catalunya també.
Dels altres, si els situeu en un mapa, veureu que us aneu movent pel centre de la pell de brau, Castelles vàries, excepte algun saltiró escadusser a Osca o Andalusia.
El que em fa més gràcia és el vot del García Calvo. Si mireu a la pàgina del tribunal, surt a la composició actual, tot i que... està mort! Votarà per correu?
Així doncs, de dotze n'hi ha poquets que no tinguin com a únic referent la nació espanyola i per tant, força condicionats amb la seva veritat absoluta.
Vist amb qui ens les juguem, que de fora vingueren i la casa ens decoraren, jo ho tinc clar.
Amb o sense estatut, adéu i bon viatge.
diumenge, 22 de novembre del 2009
dijous, 19 de novembre del 2009
Per què no se'n parla a TV3?
Si ens refiem del què surt a les notícies de televisió, la consulta popular pel dret a l'autodeterminació s'ha extingit. De cop i volta s'ha fos. Els actes que se celebren arreu del país són fum. Res de res. Ningú no es mou, ningú segueix l'estela iniciada pels arenyencs.
Doncs bé, malgrat que centenars de persones, qui sap si milers, es mouen per activar un país, res de res. Ni un trist mot al noticiari.
Ja no se'n parla, ningú diu ni piu i només en sabem de la seva existència pels mitjans de comunicació escrits, i només alguns. Sort d'aquests, que si no...
Ara, sapigueu que les consultes van endavant, uns 180 municipis han fet el pas i la nostra, TV3, tot i així tampoc no en parla.
Per això, vull fer-vos seguir un correu que m'ha arribat i si ho creieu convenient, envieu-lo a les adreces següents comunicacio@ccma.cat, politica@tv3.cat, premsa@tv3.cat i la més important, emaymo.j@tv3.cat, de l'Ernest Maymó, Cap d'edició dels Serveis informatius de TV3.
Qui sap, potser després en començaran a parlar, tot i que no els interessa massa, malgrat que és un fet capdalt doncs per primer cop, els catalans podrem dir què volem.
Així doncs, aquí teniu un model d'escrit per enviar:
Benvolgudes, benvolguts,
Arran de la consulta popular d’Arenys de Munt del 13 de setembre (13-D), la societat civil catalana, s’està organitzant per demanar al Parlament Europeu el dret a poder fer una consulta democràtica sobre la independència de Catalunya.
El proper 13 de desembre (13-D), més de 180 municipis catalans, amb les mateixes normes i criteris, faran la consulta, per poder sumar tots plegats i expressar a la comunitat internacional, quina és la voluntat d’aquest país, i una gran quantitat de pobles ho estan preparant per al 2010.
Aquesta nova via neix de les Directrius europees, aprovades per tots els estats que la composen, inclòs l’Estat espanyol.
Sens dubte estem iniciant el camí històric de fer realitat la nació catalana com un estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea, si així ho decideix de manera democràtica la ciutadania.
Els mitjans de comunicació escrita, en fan un ressò discret, però els grans mitjans corporatius de ràdio i televisió, obvien aquests fets per consignes que coarten la llibertat dels professionals dels mitjans informatius.
Per què TV3 no informa a la ciutadania de totes les activitats que s’estan fent arreu de Catalunya a l’entorn de les consultes sobiranistes del 13-D?
PER QUÈ TV3 NO INFORMA als propis CATALANS que comencem a canviar el rumb de la nostra història?
Atentament,
xxxxx"
Potser després de milers de correus, un dia en sortirà un breu al telenotícies, entre l'eufòria dels resultats de la selecció veïna i els accidents a Villabotijos d'Avall...
Ah, a més tenen un repte gran. El dia 13 hi ha la Marató i tindran el dilema del seguiment. Què prioritzaran, un espectacle mediàtic de la casa o bé un episodi del país que pot esdevenir el tomb en la història de la nació?
Jo molt em temo que veurem més balls de saló i col·loquis soporífers que un seguiment a peu d'urnes.
Doncs bé, malgrat que centenars de persones, qui sap si milers, es mouen per activar un país, res de res. Ni un trist mot al noticiari.
Ja no se'n parla, ningú diu ni piu i només en sabem de la seva existència pels mitjans de comunicació escrits, i només alguns. Sort d'aquests, que si no...
Ara, sapigueu que les consultes van endavant, uns 180 municipis han fet el pas i la nostra, TV3, tot i així tampoc no en parla.
Per això, vull fer-vos seguir un correu que m'ha arribat i si ho creieu convenient, envieu-lo a les adreces següents comunicacio@ccma.cat, politica@tv3.cat, premsa@tv3.cat i la més important, emaymo.j@tv3.cat, de l'Ernest Maymó, Cap d'edició dels Serveis informatius de TV3.
Qui sap, potser després en començaran a parlar, tot i que no els interessa massa, malgrat que és un fet capdalt doncs per primer cop, els catalans podrem dir què volem.
Així doncs, aquí teniu un model d'escrit per enviar:
Benvolgudes, benvolguts,
Arran de la consulta popular d’Arenys de Munt del 13 de setembre (13-D), la societat civil catalana, s’està organitzant per demanar al Parlament Europeu el dret a poder fer una consulta democràtica sobre la independència de Catalunya.
El proper 13 de desembre (13-D), més de 180 municipis catalans, amb les mateixes normes i criteris, faran la consulta, per poder sumar tots plegats i expressar a la comunitat internacional, quina és la voluntat d’aquest país, i una gran quantitat de pobles ho estan preparant per al 2010.
Aquesta nova via neix de les Directrius europees, aprovades per tots els estats que la composen, inclòs l’Estat espanyol.
Sens dubte estem iniciant el camí històric de fer realitat la nació catalana com un estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea, si així ho decideix de manera democràtica la ciutadania.
Els mitjans de comunicació escrita, en fan un ressò discret, però els grans mitjans corporatius de ràdio i televisió, obvien aquests fets per consignes que coarten la llibertat dels professionals dels mitjans informatius.
Per què TV3 no informa a la ciutadania de totes les activitats que s’estan fent arreu de Catalunya a l’entorn de les consultes sobiranistes del 13-D?
PER QUÈ TV3 NO INFORMA als propis CATALANS que comencem a canviar el rumb de la nostra història?
Atentament,
xxxxx"
Potser després de milers de correus, un dia en sortirà un breu al telenotícies, entre l'eufòria dels resultats de la selecció veïna i els accidents a Villabotijos d'Avall...
Ah, a més tenen un repte gran. El dia 13 hi ha la Marató i tindran el dilema del seguiment. Què prioritzaran, un espectacle mediàtic de la casa o bé un episodi del país que pot esdevenir el tomb en la història de la nació?
Jo molt em temo que veurem més balls de saló i col·loquis soporífers que un seguiment a peu d'urnes.
dimarts, 17 de novembre del 2009
Cornuts i pagar el beure
Quins nassos!
Avui al migdia, mentre prenia el cafè, he fullejat el diari i sorpresa meva, he xocat, perquè ha estat un xoc, amb una notícia d'aquelles de casa, de solera.
Deia el diari que una gran part de la inversió de la Generalitat al Bages pel 2010, un 10% del pressupost, anirà destinat a tapar el runam salí de Vilafruns.
Quins pebrots!
Ara entre tots haurem de subvencionar el què d'altres embruten mentre s'enriqueixen.
Sí, ja ho sé, molta gent treballa directament o indirecta per les mines, però potser no és amb l'erari públic que s'ha de corregir els excessos d'altres. Potser com la de gos, cadascú hauria de recollir la merda del seu.
I si argumenten que ells no ho van abocar, que quan Iberpotash va comprar aquesta mina el runam ja hi era, que podria ser, no n'estic segur del tot, potser ho haurien d'haver tingut en compte, doncs si jo compro un solar brut, ja m'espavilaré a netejar-lo.
Per cert, podríem recordar-los també que una de les muntanyes més altes del Bages, si no n'és la més, és la del runam del Cogulló i que aviat ja no caldrà anar al mar del Nord a pescar, doncs trobarem sardines al Llobregat.
Gens malament tenir peix blau a tocar de casa.
Ara, abans la Generalitat no comenci a pagar per restaurar al pati d'altri, potser caldria fer un toc d'atenció als d'Iberpotash i que facin com a Alemanya, que tornin a entrar els residus a les galeries tancades o que en facin el què vulguin mentre no ens hipotequi el futur.
Ja n'hi ha prou de voler a qualsevol preu empreses al territori sense contrastar la seva incidència sobre el terreny. Tenim un país petit que pateix agressions d'arreu i a nosaltres ens toca de tenir-ne cura obligant a respectar-lo, ja que el dia menys pensat, les empreses marxaran o plegaran deixant enrera una factura de difícil pagament i emportant-se el millor del país.
Avui al migdia, mentre prenia el cafè, he fullejat el diari i sorpresa meva, he xocat, perquè ha estat un xoc, amb una notícia d'aquelles de casa, de solera.
Deia el diari que una gran part de la inversió de la Generalitat al Bages pel 2010, un 10% del pressupost, anirà destinat a tapar el runam salí de Vilafruns.
Quins pebrots!
Ara entre tots haurem de subvencionar el què d'altres embruten mentre s'enriqueixen.
Sí, ja ho sé, molta gent treballa directament o indirecta per les mines, però potser no és amb l'erari públic que s'ha de corregir els excessos d'altres. Potser com la de gos, cadascú hauria de recollir la merda del seu.
I si argumenten que ells no ho van abocar, que quan Iberpotash va comprar aquesta mina el runam ja hi era, que podria ser, no n'estic segur del tot, potser ho haurien d'haver tingut en compte, doncs si jo compro un solar brut, ja m'espavilaré a netejar-lo.
Per cert, podríem recordar-los també que una de les muntanyes més altes del Bages, si no n'és la més, és la del runam del Cogulló i que aviat ja no caldrà anar al mar del Nord a pescar, doncs trobarem sardines al Llobregat.
Gens malament tenir peix blau a tocar de casa.
Ara, abans la Generalitat no comenci a pagar per restaurar al pati d'altri, potser caldria fer un toc d'atenció als d'Iberpotash i que facin com a Alemanya, que tornin a entrar els residus a les galeries tancades o que en facin el què vulguin mentre no ens hipotequi el futur.
Ja n'hi ha prou de voler a qualsevol preu empreses al territori sense contrastar la seva incidència sobre el terreny. Tenim un país petit que pateix agressions d'arreu i a nosaltres ens toca de tenir-ne cura obligant a respectar-lo, ja que el dia menys pensat, les empreses marxaran o plegaran deixant enrera una factura de difícil pagament i emportant-se el millor del país.
dilluns, 16 de novembre del 2009
Som diferents, som iguals.
Feia temps que ho dèiem. Feia temps que sonava la possibilitat d'una sortida amb família, i és clar, l'estiuet de Sant Martí... doncs aprofitem-ho que els nens s'ho passaran bé.
L'objectiu qualsevol, tranquil i proper per tal de no haver de fer massa hores en cotxe.
- I si anem a la Garrotxa, allà a la Fageda? Proposa el Shackleton de la colla.
És clar, com no se'ns havia acudit. És proper i està tan bé...
I ja ens teniu a tots, dies després, carregats com rucs a la carretera. Ja se sap, si vas amb nens petits cal portar de tot, estil navalla suïssa però a la llauna del cotxe, ben segur.
Arribat el dia, al migdia, havent passat pel pràctic i discutit túnel de Bracons, arribem a la Garrotxa. Una destinació idíl·lica, magnífica, silent, tranquil·la, acolorida i fresca. El súmmum de la natura. Un paradís terrenal, si més no als fulletons, perquè allà, un formiguer. Ni silent, ni tranquil ni res de res.
Gent i més gent, i encara més gent. Segurament la capitalitat catalana es va desplaçar durant unes hores, just les que nosaltres hi fórem. No per nosaltres òbviament, però ens hi trobàrem.
Les úniques fotografies de paisatge, al zènit, és clar. Arran de terra impossible, sempre amb el cap d'algú o l'esquena d'algú altre per allà.
Ara bé, malgrat la gentada, malgrat l'entatxonament, és un lloc d'aquells que convida a tornar-hi, que desperta sensacions. Mira que no m'agrada la gentada, però la Fageda i els volcans no els avorriré. Malgrat hi hagi més gent que fulles.
Potser un altre any hi anirem a l'estiu, a l'hivern o entre setmana, qui sap, una escapada fora de programa.
Perquè aquest cap de setmana, veient els que érem, vàrem pensar allò de tots som diferents, tots som iguals o si més no tenim pensades semblants.
Per cert, dilluns a la feina comentant la jugada, un parell de companyes també em digueren que hi havien estat. Ara, com en Wally, impossible de trobar-les.
divendres, 13 de novembre del 2009
Un començament de traca i mocador
La traca. Déu ni do. M'han passat un enllaç d'aquells que em posa la pell de gallina, que m'esvera i em sacseja. Sentir-lo em fa sentir especial, veure que potser no estem sols i que, qui sap, si també hi ha qui ho diu des d'un micròfon a tota ona, potser és que encara hi ha esperança. Potser no està tot perdut.
Diem-ne, tòfona negra, mel i mató o delicatessen. Un arxiu per escoltar i gaudir. Una erupció verbal que necessita de cert temps per a ser païda, però que després, un cop es digereix, va deixant un sabor agradable al paladar i una sensació d'escalfor al cos.
És el davantal del 30 - 10 - 2009, un descobriment per a mi.
En aquest enllaç trobareu aquest bocí de mel, posant nom a molt.
Llepeu-vos doncs els bigotis i gaudiu-ne.
El mocador. Només comparable a una cançó especial.
Diem-ne, tòfona negra, mel i mató o delicatessen. Un arxiu per escoltar i gaudir. Una erupció verbal que necessita de cert temps per a ser païda, però que després, un cop es digereix, va deixant un sabor agradable al paladar i una sensació d'escalfor al cos.
És el davantal del 30 - 10 - 2009, un descobriment per a mi.
En aquest enllaç trobareu aquest bocí de mel, posant nom a molt.
Llepeu-vos doncs els bigotis i gaudiu-ne.
El mocador. Només comparable a una cançó especial.
Activitats de matemàtiques II
Comptar diners
Temporització: Mensualment
Bingo Matemàtic
BLOC MATEMÀTIC. Càlcul i geometria
BLOC MATEMÀTIC. Càlcul i problemes
BLOC MATEMÀTIC. Càlcul i mesura
Material.
Diners
Agrupament.
Grups de tres
Durada. A partir d'una sessió.
Desenvolupament.
Un cop s'han recollit els diners d'una sortida, d'una parada, de les colònies... donar aquests als infants de manera que hain de calcular quant hi ha.
Treball vertical.
Depenent de l'edat ho agruparan de diferents maneres o necessitaran pistes, tot i que si treballen en grup arribaran a un acord fent piles, per exemple.
TIC: Jclic
BLOC MATEMÀTIC. Geometria
Material.
Agrupament.
Grup classe
Durada.
Mitja sessió
Desenvolupament.
Un cop els nens i nenes trien el lloc on seure, si ho fan ells, es dibuixa un plànol esquemàtic de l'aula on hi ha algun element de referència ( porta, taula mestre/a ... ) i ells han de col·locar-se al seu lloc. Pot anar-se variant la direcció des d'on està l'observador.Temporització: Mensualment
Bingo Matemàtic
BLOC MATEMÀTIC. Càlcul - Geometria
Material.
Fitxes amb les taules de multiplicar, sumar, restar o dividir que poden confegir els mateixos nens i nenes al començament de la sessió. A una cara la operació, al darrera el resultat.
Cartolina, bossa de cigrons, mongetes o quelcom per marcar.
Agrupament.
Individual o per parelles.
Durada.
Una sessió per a preparar el material i una per jugar. A partir d'aleshores es podrà anar jugant puntualment per repassar les taules.
Desenvolupament.
Els infants dibuixaran una graella les dimensions de la qual dependrà de a qui va dirigida l'activitat, pot ser de 5 x 5, 10 x 10... És important que la graella també la dibuixin ells, ( Percepció espaial ), encara que no quedi del tot bé. Després a cada requadre s'hi escriurà el resultat de les operacions que hem escollit.
Un cop la graella dibuixada, s'anirà traient les fitxes amb les operacions i es dirà el resultat. Cadascú el buscarà i el marcarà. La fitxa es donarà a un nen/a i després, quan algú canta línia o bingo, es fa al revés es diu el resultat i qui té la operació ha de d'aixecar la mà.
Treball vertical.
És una activitat que pot fer-se a diferents nivells alhora. Pels més petits poden usar una taula de resultats i els més grans no, o bé els que ja se saben les taules de memòria i els que no. A l'hora de confegir les taules sempre poden els més grans ajudar als més petits. Ull, ajudar, no fer.
TIC:
Dòminos matemàtics
BLOC MATEMÀTIC. Càlcul, numeració, geometria.
Material.
Cartolina, escaires i cartabons, retoladors,
Agrupament.
Grups de quatre, per exemple.
Durada.
2 sessions mínim.
Desenvolupament.
Primer cal escollir la temàtica. Dins d'una aula poden fer-se de diferents blocs matemàtics o bé del mateix però canviant els valors. Per exemple, tots treballem les fraccions, les multiplicacions, els polígons o bé se'n dóna a escollir o a cada grups se li diu segons les seves necessitats. Primer hauran de crear els 7 valors que es repeteixen, tot i que poden expressar-se de diferent manera. Per a dir el 36, poden posar 35 + 1, 6 x 6 , els costats de 6 hexaedres ... i després caldrà escriure'ls tots en un full abans de passar-ho a la cartolina. En la darrera sessió tots jugaran amb tots els dòminos, hi podrà haver un full de claus de resposta per a les operacions, de manera que serveixi de guia.
Treball vertical.
Les mateixes operacions escollides agruparan de diferents manera, tot i que tots faran un dòmino a l'hora.
Construcció de taules de multiplicar
BLOC MATEMÀTIC. Càlcul
Material.
Cartolina, escaire i cartabó, reglets.
Agrupament.
Individual o per parelles.
Durada.
Depèn del nivell
Desenvolupament.
Primer de tot cal dibuixar la graella 10 x 10. Segons els nivells se'ls pot donar aquesta taula ja dibuixada. Després amb l'ajut dels reglets es pot anar omplint la graella. Pot fer-se tota de cop, pels grans o bé per columnes amb els més petits, de manera que poc a poc l'aniran tenint plena.
Treball vertical.
Fent la graella, usant reglets, l'ordinador, una calculadora o altre material... Cal però que abans d'usar res s'entengui què vol dir multiplicar.
TIC: http://www.edu365.cat/primaria/muds/matematiques/joc_operacions/joc_operacions.html
http://www.xtec.es/~jarderiu/quia/taules_multi/taules_bs.html
Curses de daus
BLOC MATEMÀTIC. Càlcul i geometria
Material.
Full quadriculat, daus, calculadora
Agrupament.
Per parelles o grups de tres
Durada.
Pot fer-se sovint i acaba quan acaba la partida
Desenvolupament.
En un full quadriculat es dibuixa un circuit. Després cal anar llençant els daus i fer o bé l'operació que surt si tenim un dau d'operacions i ja poden sortir-ne vàries o bé l'operació establerta. Un cop calculat el resultat la parella verifica el valor amb la calculadora. Si surt bé, abança aquell valor, sinó, no es mou.
Treball vertical.Al triar l'operació es varia la dificultat.
Obtenir fraccions amb paper doblegat
BLOC MATEMÀTIC. Numeració i càlcul
Material.
Fulls blancs, de colors, tisores
Agrupament.
Individual o per parelles.
Durada.
Dues sessions.
Desenvolupament.
Introduir la part d'un nombre a partir d'anar doblegant un full. Veure les fraccions més bàsiques 1/2, 1/4, 1/8. Anar veient després, tot pintant diferents parts les equivalències.
Treball vertical.
Es pot complementar amb treballs a l'ordinador.
TIC: Jclic.
El mercat
BLOC MATEMÀTIC. Càlcul i problemes
Material.
Diferents embolcalls de diferents productes, calculadora, fulls per operar.
Agrupament.
Es pot disposar la classe en dos grups o bé treballar en petits grups de compradors i venedors.
Durada.
Dues sessions
Desenvolupament.
La primera sessió caldrà portar diferents embolcalls de diferents productes i després posar-hi preu. El preu pot ser el real, si volem treballar amb decimals, o bé inventar-lo nosaltres a partir del real. Després es divideix la classe en compradors i venedors. També caldrà confegir la moneda. Podria usar-se moneda comprada. La següent sessió es tractarà de comprar i vendre productes, tot intentant comprar al màxim amb els diners de què es disposa.
Treball vertical.
Per anar a comprar es pot anar acompanyat en grups i decidir què es compra. Es podrà usar calculadora per anar verificant si s'arriba o no a comprar.
TIC: http://www.edu365.cat/euro/botigues9.htm
http://www.educalia.org/externs/euroclik/c/compra_joc.html
dimecres, 11 de novembre del 2009
El Tractat dels Pirineus
El passat dissabte 7 de novembre es va commemorar a Perpinyà i a tota la Catalunya Nord, els 350 anys d'ocupació francesa.
Fa aquests anys, des del 7 de novembre de 1659, que el Reialme de França i la Monarquia Espanyola van signar un tractat de pau, el maleït Tractat dels Pirineus, per posar fi a la seva guerra dels trenta anys. Un dels punts d'acord fou que Catalunya Nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya) passaria a ser de l'estat francès, sota el domini de Lluís XIV, donat generosament per Felip IV, que de passada afeblia el poble català, un maldecap constant.
Per cert, Lluís XIV és el mateix que anys després, el 2 d'abril de l'any 1700, signaria un edicte de prohibició del català amb termes com " ...l'ús del català repugna i és contrari a l'honor de la nació francesa..."
Doncs bé, malgrat tots aquests anys el sentiment segueix viu. La flama no s'ha extingit. Dissabte passat, als carrers de Perpinyà, hi transcorregué una manifestació per reclamar la supressió del Tractat dels Pirineus. Possiblement no se n'ha fet molt de ressò, excepte algun mitjà escrit, però malgrat el silenci convenient per a alguns, els crits del nord se senten i potser algun dia, qui sap si més d'hora que tard, tornarem a tenir un principat sense ferides, un principat sense fronteres.
Fa unes setmanes quelcom va començar a Arenys, una onada que com l'efecte papallona s'escampa i malgrat que s'hi posin espigons estatals, l'aigua no s'aturarà. El rellotge fa tic-tac...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)