Aquest cap de setmana, amb el Dani, hem anat a fer una ruta per la franja. Vàrem deixar la furgoneta, que fent la viu viu encara va durant, a tocar de l'embassament de Baserca (1.400 m.) , prop de la boca sud del túnel de Viella i vàrem prendre el Gr-11. Ben marcat, amb els esquís a l'esquena comencem a pujar, entre faigs i avellaners, per, al cap de poc, començar a trepitjar neu. La gran nevada que ha fet aquest hivern, ha fet que moltes branques hagin caigut i pel camí anem trobant moltes branques a terra. Quan ens sembla que està millor, ens calcem els esquís i anem pujant. Tot i això, veient com està de brut el camí, acabem posant-nos els esquís de nou a l'esquena i anem pujant, fins que deixem el bosc enrere. Abans però, deixem la bifurcació, a un costat la vall de Salenques i a l'altra la d'Angliós. Pujarem per una i baixarem per l'altra.
Fem el primer tram de pujada i entremig de muntanyes altes i esquerpes, i a dalt, s'estén l'estany Gran i els estanys d'Angliós, on xica enmig de la immensitat de les parets de pedra, hi ha el refugi lliure. Una cabana de fusta, enmig d'aquell desert de neu.
Allà hi vàrem estar una bona estona, gaudint de la soledat i el silenci, admirant les parets d'aquells cims esquerps.
Estona després, vàrem calçar-nos de nou els esquís i vàrem continuar fins a la pala que ens portaria al coll d'Angliós. Una pala força dreta, però que després d'hores rebent la solana a sobre, tenia una neu força transformada, permetent una pujada prou segura. A l'altra banda, després de baixar uns 200 m. hi ha el refugi del Cap de Llauset (2.425 m.) on, la marabunta espera i nosaltres vam fer nit. De fet, l'accés a aquest refugi ve de la banda de l'embassament de Llauset, gràcies a la pista que arriba allà a tocar.
L'endemà, vàrem enfilar la canal que porta al coll Negre. Per l'hora, el sol encara no hi havia tocat i aquesta estava un xic gelada. Així doncs, per això i la inclinació d'aquesta, vàrem pujar amb els esquís a l'esquena i amb grampons i piolet. Un cop al coll, amb unes vistes espectaculars del Russel i els Bessiberris, vàrem fer un flanqueig amb força pati, tot i que aquest, en ser cara est, ja li havia tocat un xic el sol i la neu estava molt bé.
Després del flanqueig vàrem calçar-nos els esquís i vàrem començar a baixar cal a la vall de Salenques, fent diferents pales força dretes. La primera tenia neu crosta, però després, tenien neu primavera més agradable d'esquiar i la darrera, gairebé neu pols.
Un cop al fons de la vall, vàrem anar seguint el curs del riu, fent ziga-zagues i esquivant aquest fins que la densitat del bosc ens obligà a treure'ns els esquís i de nou, anar buscant camí, tot enfonsant-nos sovint.
Vàrem esquivar el salt d'aigua de Salenques, seguint el Gr per arribar a la bifurcació de les dues valls i desfer el camí fins al cotxe.
Ha estat una sortida molt bonica, per paratges isolats, plens de neu, amb un sol abrusador i amb molt bona companyia. Una sortida top gaudint de la immensitat de la muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada