Des del Montcau (1.056 m.) a la Mola (1.104 m.)

Avui era d'aquells dies que podies fer una sortida clàssica, d'aquelles que normalment està a petar de gent, sabent que segurament no hi hauria massa gent. 

D'hora, cap a quarts de 9, he aparcat a Estenalles i he enfilat cap al Montcau (1.056 m.). Sí, d'acord, hi vaig força, però un cop ets allà, vagis on vagis, el cim del Montcau sempre és a prop i qui li diu que no a aquest cim tan bonic. És temptador. Per tant, hi he pujat, això sí, seguint gairebé sempre el traçat per a enzes, estaques odioses per a no pensar, fins al cim i baixar al coll d'Eres. 

Feia un matí fresc, estàvem a uns 7º, però poc a poc i amb l'ajut del sol, la temperatura ha anat pujant. Després he anat per la carena del Pagès i m'he aturat als Òbits. Unes vistes espectaculars. Es veia brillar la mar al fons. Tot seguit, he anat fins al Morral del Drac, on de nou m'he aturat.

Per acabar, he fet la darrera pujada fins a la Mola (1.104 m.)on ja he trobat gent, estudiants d'institut de Terrassa, que en la seva efervescència juvenil i fent honor al seu estatuts reivindicatiu, es comunicaven íntegrament en castellà, mentre els professors parlaven en aquella llengua que els sona però no usen. Li diuen català, la llengua que es veu farà desaparèixer el castellà. Quin futur que ens espera...

Rere el monestir, per buscar la tranquil·litat i acompanyat d'alguna parella de pardalets, he esmorzat i tot seguit, he desfet el camí fins a Estenalles. De nou, tot el recorregut era desèrtic, menys al Montcau, on altre cop, grups d'institut, trescaven mentre reien estridentment.