diumenge, 6 d’octubre del 2019

Pic de Delmàs ( 3.158 m. ), Pics de Mir ( 3.185 m. ), pic de Sayó ( 3.220 m. ) el Cordier ( 3.266m. ), agulla de Rimaia ( 3.265 m. ) i pics de Le Bondidier ( 3.152 m. i 3.185 m. )


Ahir vam sortir de Manresa amb el Josep, el Ton i el Lluc per anar cap a Benasc. Vam sopar allà i després, ja de nit, vam acabar d'arribar a la Besurta ( 1.900 m. ), on vam dormir fent bivac.
Aquest matí, a quarts de sis, ens hem llevat i hem enfilat cap al refugi de la Renclusa ( 2.134 m. ). Aquí ens hem separat. El Ton i el Lluc han anat per una banda i nosaltres per una altra.
Hem pres un corriol, marcat amb fites, que pujava cap al pic d'Alba, tot i això, ens hem desviat cap a l'aresta nord de la punta Delmàs ( 3.158 m. ).



Hem arribat a peu d'aresta i allà hem enfilat per una canal dreta amb pedra força descomposta. El pas es veia bé, tot i que no es veien fites. Hem anat pujant tot desviant-nos cap a la cresta, on els blocs de pedra són més grans i deixes enrere el sòl relliscós. Hem anat progressant fins arribar a la punta Delmàs. Una grimpada ben divertida. Després, des d'allà, hem baixat una mica crestejant, per anar cap al pic del Mir ( 3.185 m. ). Són dos cims. Hem anat pujant bé fins al primer, però del primer al segon cal passar un bloc de grau 6 d'escalada, una escletxa. Per evitar-lo, hem baixat un xic, un tram encordats, per després fer un flanqueig per la cresta i pujar-lo pel darrera.
Un cop fet aquest, hem pujat bé fins al pic de Sayó ( 3.220 m. ) i després hem anat caminant fins al Cordier ( 3.266 m. ). És un cim fàcil que es puja entre blocs però sense pati. Hem deixat les motxilles a peu d'aquest, ja que després havíem de desfer camí.




Al cim hem ganyipat i després hem anat a veure si era possible fer el pic de Rimaia ( 3.265 m. ). Després de mirar-ho força ho hem intentat, tot i que en aquest cas no dúiem corda. Hem anat crestejant, amb algun pas un xic aeri, fins a arribar a fer el punt més alt, una agulla, tot i que no és el pic principal. Per arribar a aquest calia fer alguns passos compromesos i hem decidit deixar-ho.
Baixant, hem decidit fer els dos cims de Le Bondidier ( 3.152 m. i 3.185 m. ). De nou una cresta fàcil i divertida fins als cims.


Un cop fet aquests dos, hem anat a buscar les fites per anar al coll d'Alba i des d'allà baixar de nou cap a la Renclusa i després a Besurta on teníem el cotxe i el Lluc i el Ton ens esperaven.
Al final ens han sortit uns 1.730 mestres de desnivell positiu en gairebé 18 km. Un dia ben distret i divertit.

2 comentaris:

Sergi ha dit...

Ho expliques com si fos ben fàcil, com si fos el pa de cada dia, ai mira, un altre tresmil aquí al costat, va, pugem-hi. Quin tros d'excursió, tu. Quin crac.

Sergi ha dit...

És entretingut però al final n'encadenes uns quants sense fer molt desnivell.