Aquest matí, aprofitant el bon dia que feia, hem anat al castell de la Popa. Reconec que de vegades tinc fixacions, llocs que no sé perquè, però m'atrauen i un d'aquests era el castell. Fa temps ja hi vaig intentar anar amb nens, però potser perquè eren molt petits i caminaven poc o vés a saber perquè, no vaig acabar de trobar el camí i mira que n'és de fàcil.
De fet, només cal travessar Castellcir i a tocar de la llar d'infants, surt un camí que porta al castell. Bé, no pas al castell, que fins a dalt no s'hi arriba en cotxe, sinó a tocar.
El primer tram de pista està encimentat i quan s'acaba aquest, a uns dos-cents metres, passant pel costat d'una granja, ja es pot deixar el cotxe. Cal creuar una tanca de bestiar i després seguir una pista ample. Creua un torrent que avui baixava sec i tot seguit, marcat amb unes fites ben amples, es pren un corriol que passa enmig d'un bosc de roures, alzines i boixos, fins al castell. On comencen les fites, el sòl és ben pelat. A més, avui que feia sol, corrien força llangardaixos i de fet, el Quirze, que és amant de les bèsties, no sé si elles ho són tant d'ell, n'ha agafat alguna, tot i que després la deixava. Una, per cert, escapant-se li ha entrat per dins del jersei.
Després de l'aturada, hem seguit fins al castell. Està ben enrunat, tot i que encara s'endevinen les construccions, la cisterna d'aigua, l'ermita, diferents habitacles però tot força desmanegat i en acabar, hem baixat per poder veure la imatge més coneguda del castell. Jo ja podia intentar raonar que el nom de popa podia venir perquè des d'abaix sembla un vaixell, que els meus fills, seguint la lògica infantil, veien que potser era més semblant a una tassa de vàter. No ho sé. Part de raó tenen.
Després de voltar un xic per aquest, hem desfet camí de nou fins al cotxe.
És una sortida ben bonica, a un lloc ben bonic i que té bones vistes. Des d'aquí vèiem Montserrat, el Montcau, el Port del Compte i el Cadí entre d'altres i per nens, no és gaire llarg i permet fer volar la imaginació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada