Ahir al vespre van venir la Verònica, la Mònica i el Xavi i avui, juntament amb el Josep, hem anat a fer el Forqueta ( 3.007 m. ) i el Forqueta SE ( 3.004 m. ).
De nou ens hem llevat d'hora, a quarts de sis i cap a quarts de set sortíem del refugi per anar a fer el Forqueta. Hem seguit el mateix camí que ahir, just fins a l'alçada de la Canal Fonda i allà, en comptes de pujar-la, ens hem desviat cap al coll d'Eriste. De fet és el camí que està marcat com a Gr 11.2 i que va d'un refugi a un altre.
La neu estava molt bé, un xic gelada i el dia, assolellat i sense vent, ens augurava una bona sortida.
Hem arribat al coll després de flanquejar un parell de pales, passar per un llac i pujar una altra pala.
Allà, ens hem tret els grampons i hem encarat la cresta del Forqueta. És una cresta amb blocs grans i on hi ha força preses, amb, avui, alguna clapa de neu un xic gelada. Les preses eren de roca ferma i amb bones nanses. L'hem anat pujant molt bé, amb timba a banda i banda, però amb pas clar i segur. Amb poca estona i després de grimpar una cresta ben divertida, hem arribat al primer cim: el Forqueta ( 3.007 m. ) El dia era clar i lluminós i sense vent.
Després de les fotos hem baixat al collet, seguint traces a la neu, flanquejant canals, per després, grimpar de nou, seguint la cresta fins al Forqueta SE. Aquest tram l'he fet amb grampons, grimpada inclosa. Una cresta mixta fàcil amb només un pas on he hagut de passar-lo a cavall, més que res perquè portava grampons i la caiguda es veia generosa. Un cop al collet, una canaleta nevada ens ha portat al cim.
Un cim nevat. Sense pràcticament petges i on, en arribar, ens hem trobat en un lloc privilegiat, per les vistes i la soledat.
Després de gaudir del moment, hem baixat altre cop al coll i des d'allà, fent un flanqueig per la neu, hem anat a buscar la part inferior de la cresta, per, finalment, acabar de baixar fins al coll de nou per aquesta.
Ja al refugi, hem carregat to el que teníem a les guixetes i hem baixat cap al cotxe per anar a dinar a Benasc.
En arribar a Manresa i com que anàvem bé de temps, hem anat a Lledoners, a veure els presos polítics.
És esfereïdor. Posa la pell de gallina. Veure gent i més gent, vinguda d'arreu de Catalunya, a fer costat als presos polítics i sobretot quan en Joan els dóna la bona nit i aquests responen. M'ha impactat. M'ha impactat molt sentir en Jonqueras. El seu bona nit. M'ha impactat i emocionat, com la cançó que s'ha cantat i no me n'he pogut estar de maleir i rabiar contra un Estat espanyol que poc té a veure amb la gent espanyola que arreu ens trobem, sobretot a muntanya i que són afables, respectuosos i oberts.
Per veure més fotos cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada