Avui, amb el Josep, hem anat altre cop a
l'Aneto (3.404 m.) però aquest cop, en comptes de pujar per la via normal, hem pujat pel corredor Estasen.
 |
| El sol treu el nas |
 |
| Al fons l'Aneto |
Vàrem arribar ahir a la nit a
Besurta on hem fet bivac. Al matí, a quarts de cinc, ens hem llevat i de seguit ja hem enfilat cap a la Renclusa. Aquest cop jo duia esquís i en canvi, el Josep no.
Fins un xic més amunt de la Renclusa, a uns dos-cents metres per sobre, no m'he calçat els esquís. La neu estava força tova. A partir d'aquí amb el Josep ens hem separat, ja que ell podia pujar directe i jo havia d'anar fent voltes. De fet, fins a les portelles, he anat gairebé sol, sense veure ningú i allà l'he esperat perqué ell ha anat per un recorregut on s'enfonsava i la neu li arribava fins a l'alçada del pit.
Hem fet el flanqueix fins al coll de Corones i allà, ens hem preparat per desgrimpar el coll, per baixar fins a la vall de Corones. Ens hem calçat grampons i piolets i ja hem enfilat cap al corredor Estasen. La neu, a aquesta banda estava més gelada. Un xic dura però ideal per pujar. A més, el pas de gent fa que hi hagi traça força marcada. El corredor puja directe cap a la carena amb desnivells que van de 45 a 55 graus. L'hem fet sense complicacions i gaudint-lo molt.
 |
| Al mig del corredor |
 |
| Des de dalt del corredor |
 |
| Al mig el corredor, vist des del coll de Corones |
Aquest cop, en comptes d'anar amb piolet i pal, he anat amb dos piolets i la veritat, he pujat molt bé. Un cop a dalt el Josep ha anat a fer una agulla i quan ha tornat, després d'un flanqueig i una petita pujada fins a la cresta, hem arribat al cim de l'Aneto per darrere, sense passar pel pas de Mahoma.
 |
| Just abans del cim |
 |
| Al cim |
La tornada sí que l'hem fet pel pas, però aquí ens hem separat. Anant amb esquís, la millor opció era baixar per barrancs, en canvi, el Josep, sense esquís, ha preferit baixar altre cop el coll de Corones i anar al refugi.
Avui la neu era tova, però es baixava molt bé, això sí, fent força. Molt cansat. Hi havia neu esquiable fins gairebé a Aigualluts, però a partir d'allà, altre cop esquís a l'esquena i a caminar fins la Besurta. Una passejada entre cims alts i nevats enmig d'una plana verda i amb el riu baixant generós.
 |
| Als plans |
Un cop a la Besurta he anat amb cotxe a buscar al Josep cap a Senarta.
Avui, ha estat una gran sortida, potser la darrera de la temporada. Ha tingut moments de tot, esquiant trinxat, pujant un corredor prou dret però amb una neu fantàstica, desgrimpant trossos empipadors amb els esquís a l'esquena, caminant i esquiant sol enmig de la immensitat... Vaja, un dia ric. Ple de sensacions.
Clicant
aquí podeu veure més fotos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada