dimecres, 10 d’abril del 2013

No em toqueu la immersió

Ja hi tornem a ser. Són pesats. Carrinclons, arnats, dèspotes, facinerosos i pòtols. Un altre cop atacant la immersió. Altre cop el criteri no és respectar un acord de país, una manera de funcionar que ha donat resultats més que correctes i que no ha segregat els alumnes, no. És atacar el moll de l'os. Veient que la seva decisió de permetre que un infant fos educat en castellà es respectava, això sí, mantenint aquesta decisió familiar de manera individual, ara ataquen el grup. Cerquen còmplices. Un exèrcit a l'ombra. N'hi ha prou que una família vulgui el castellà perquè tot el grup llepi. Perquè està clar, el castellà, la llengua de la pàtria, ha de ser preeminent. Només faltaria. Preservar la llengua de l'imperi i si queda res, pels pobres. Quins nassos! I em revolta. Perquè això fa que qualsevol il·luminat, que no instruït, pugui condicionar l'aprenentatge de tot un grup d'infants, des de l'estúpid amb complexa d'inferioritat de Plataforma al pompós amb aires de superioritat intel·lectual de Ciutadans, passant per l'interessat intransigent autòmat Popular. Un exèrcit disposat a convertir les aules al castellà. Només cal una cèl·lula, un grupuscle, un ésser obtús per canviar tota una institució. No parlarem del pobre infant que malda per aprendre el català al País Valencià i ara! Aquest és de segona.
Quan treballava a Castellar, a la llar, hi havia un personatge tètric que volia que tot es fes en castellà, dit sigui de passada tampoc tenia moltes llums. Ell, molt demòcrata, volia lliurar-nos del català imposat per la Generalitat -deia- a tots, però al ser un àtom ínfim res no podia fer, per sort. Tampoc volíem. Ara ja pot condicionar tot un grup. Salvar-nos. Imposar el seu sant criteri.
I parlant d'ignorància. Aquest tribunal que pren decisions educatives, pedagògiques, en què es basa? Quin és el seu criteri si no és partidista? Poden saber de lleis, de normes, de reglaments, però a nivell pedagògic en saben tant com un peixater de Mercabarna. Res. I és llastimós. Penós. Bé i no és el mateix, perquè el peixater, com a mínim,  encara que no en sàpiga, no pren decisions, es limita a comentar allò que creu però amb el seu cercle reduït, sense imposar. Sense legislar. El més flagrant és que aquests jutges són uns personatges escollits per uns partits. Estan condicionats. Tacats. Bruts. Tenen comptes pendents. Favors per tornar i per tant prenen decisions polítiques dirigides per partits que volen eliminar-nos. Humiliar-nos. Esborrar-nos i més ara que anem directes cap a la llibertat.
Està clar que amb ells no hi tenim res a fer. Prenem nota. Per quan la consulta, senyor Mas?