Si voleu cardar, cardeu... però en silenci, si us plau... ens digué un dia un professor de la universitat sortint de classe mentre jugàvem amb una bola de plata al passadís. I tenia prou raó, és clar, però què hi farem si teníem la passió aquella que un gol a l'hora del descans semblava un gol de final europea. Ho celebràvem igual, eren tres punts en joc i cap al bar a celebrar-ho.
I l'altre dia, corrent per Calders em va venir altre cop al cap. Al Mirador, des d'on es veu el castell ufanós i esfondrat, vaig anar esquivant embolcalls - bonica paraula - de preservatius. Durex, Control, Bon preu ... un rere l'altre, saltironejant com una daina.
Ep, aquest darrer me l'he inventat que encara no he pogut llegir les instruccions en llengua d'aquí, malauradament. Ja m'agradaria veure com se'n surten, però seguirem traduint, ves quin remei, no es queixaran per això ara també els Ciutadans.
Doncs això, que un munt d'embolcalls de joves parelles encatifaven el bosquet i no és un supòsit això de l'edat, perquè la deducció em diu que al preu que van els pisos suposo que molts és la sola propietat de què gaudirem i per tant s'hi inverteix. Ara, que també podria ser perquè a certa edat fa com mandra fer contorsionismes clavant-te el canvi de marxes i el volant arreu, tot fingint una comoditat enamorada, que bé que estem "carinyo" aquí, que podem mirar els estels en acabar. Per això dedueixo el tema de l'edat, amb singularitats, és clar o totalment errònia potser, és igual. Pel cas...
Doncs corrent em demanava, per les muntanyes per això, que com és que hi ha gent tan bruta. Perquè, tant costa guardar l'embolcall o els embolcalls si és festa grossa, i un cop a casa, llençar-ho al contenidor? Si a més a més allà hi ha una paperera. D'acord, d'acord, a vegades és plena, però ben embolicat, hi cap arreu, no? No és massa gros, tenen mida estàndard plegats.
Però és clar, a la llum de la lluna qualsevol s'alça i pensa en el medi ambient. No senyor, deixem la prova de les nostres conquestes arreu i els que després passin corrent per aquí o senzillament hi passegin, que puguin comptar colors i algú altre ja ho traurà. Socialitzem les conquestes, ves què millor, deuen pensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada