dilluns, 9 d’agost del 2010

Una rere l'altra

Serà dèspota i fals el gallec dirigent.
A més a més no li cau la cara de vergonya, te l'engalta i vinga cap a casa.
Però com pot dir res ell? Com pot parlar? Si s'hauria d'amagar rere una col amb el polzet cada cop que es parla de prohibir. Pobre polzet la de capellans que li caurien a sobre...
Obre la boca perquè en té i a sobre només li surten escarabats i ratpenats.
Però és clar, quan formes part d'un bloc granític, d'un roc ben soldat que no hi ha tempesta per dura que sigui que faci trontollar, ans al contrari, ben estofat treus pit, en el seu cas de pollastre i ataques vehement sense vergonya, oblidant les vergonyes pròpies, aleshores què en pots esperar?
Frases ben compostes i agradoses però tergiversant i prostituint el significat. Manual de l'orador buit de continguts però populista. Hàbil creador d'eslògans gastats.
Deia en una cursa de braus, prohibit, prohibir. Tindrà nassos.
Té memòria de lluç a la planxa. Ell, ells, que ho volen prohibir tot, que volen uniformitzar un estat amb les seves lleis i després, quan una cosa no els agrada, no juguen. Ja sigui l'estatutet, ja sigui la voluntat del poble, ja sigui una llei, si no els va bé, a prohibir, regular diran.
Volen un estat a mida, però fet a la seva mida i aquesta és perillosa. És casposa i arnada.
Rèptils nocturns, ataquen sigil·losament amb llengua bífida i esmolada a tot aquell que discrepa. La seva camada n'aprèn ràpid. Després de certes operacions estètiques i molta dialèctica navegant, va trobant el camí cap al far monolític i autoritari, cap a la dialèctica malintencionada i traïdora que treta de context alarma a l'oïdor ben confiat o afí.
Haurien de passar una ITV dialèctica, una ITV de qualitat i després de tots els test, si es veu que no són nocius, els haurien de permetre seguir garlant. Però això sí, vells com són, que venen de dictadura enllà, la ITV cada any, no els consideréssim pas clàssics.