dijous, 26 de febrer del 2009

Cantant pel català

Introducció

Aquest projecte s’ha realitzat a l’escola Sant Vicenç, de Sant Vicenç de Castellet. És una escola de dues línies, tot i que ara s’està plantejant d’obrir una tercera línia malgrat no tenir espais, doncs hi ha uns quatre-cents infants en una escola pensada per a tenir-ne la meitat.

Sant Vicenç de Castellet és un poble a cavall del Bages i el Vallès, molt influenciat per l’àrea metropolitana gràcies a les bones comunicacions de què disposa. Això ha fet que els darrers anys hagi experimentat un gran creixement de població immigrada de la corona urbana, tot i que darrerament, amb la crisi econòmica, s’ha frenat un xic.

La proposta realitzada s’ha dut a terme a les dues classes de sisè del centre. Una amb vint-i-quatre nens i nenes i l’altra amb vint-i-sis infants, la major part dels quals són castellanoparlants. El projecte començà al primer curs de cicle superior de Primària d’aquests.

Justificació

Quan aquests dos grups classe eren a cinquè, ens adonàrem de que si bé anaven assimilant en general els continguts de l’àrea de llengua catalana, totes les experiències que narraven o tots els seus referents musicals eren en altres llengües, desconeixent el panorama musical català, catalogat com a poc ric i menys interessant per a ells. El seu coneixement de grups catalans es limitava a la dels grups infantils que havien cantat de petits o bé a cançons tradicionals lligades a les festes populars. Aquest coneixement esbiaixat, feia que tinguessin en molt mal concepte la producció musical catalana, quedant-se en els tòpics, excepte dos o tres infants.

A més a més veiérem que a les sortides que fèiem, si posàvem música en català a l’autocar, abans fins i tot d’escoltar-la, ja demanaven que es canviés per avorrida o poc interessant. Acte seguit, les úniques cançons que cantaven, pràcticament, eren en castellà.

Així doncs, després de valorar la importància de viure la llengua des d’altres àmbits, fent-la atractiva pels infants i traient-la del marc clàssic educatiu, optàrem per introduir-la de manera més amena.

A més a més, creiem que descobrir coses plaents d’una llengua fa que la percepció que es té d’aquesta millori i fins i tot esdevingui atractiu no només estudiar-la, sinó també parlar-la, un dels aspectes més complicats d’aconseguir.

El projecte

Amb aquests dos grups de nens i nenes veiérem la necessitat de sistematitzar les matemàtiques, per això decidirem dedicar un dia a la setmana al càlcul. Són uns grups als quals els hi és molt positiu establir unes rutines, ja que aquesta repetició fa que a la llarga els continguts treballats s’assimilin i interioritzin més fàcilment.

Amb el català ens adonàrem que calia trobar una sistematització semblant al que férem amb les matemàtiques. Un treball sistemàtic de llengua que ens permetés d’una banda treballar aspectes prèviament introduïts de gramàtica, lèxic o ortografia i alhora seduir amb la llengua. És a dir, treballar la llengua d’una manera atractiva, tot fent-la seductora.

Aquests infants, com la majoria, tenen com a referents musicals estrelles llunyanes del pop o del rock i desconeixen tot allò que es fa al seu país en general. Ja sigui perquè mai han tingut interès en cercar altres grups de música, ja sigui per tots els tòpic que acompanyen des de fa temps la producció musical que es fa al nostre país o bé perquè ningú els ha acostat a la música actual catalana..

Per tant, decidírem dividir el treball de l’àrea de català en tres àmbits. D’una banda el treball del llibre, on a partir d’aquest s’introdueixen textos, es comenten, es veuen normes ortogràfiques, etc. D’altra banda decidírem destinar un dia a la lectura d’un llibre narratiu, per tal d’intentar despertar l’interès i la curiositat per la lectura. I finalment ens reservàrem un dia per treballar peces musicals.

Desenvolupament

A cada sessió es presenta una cançó diferent. En aquesta es proposa una activitat que està relacionada amb allò que s’ha treballat prèviament a l’aula, des dels verbs a l’accentuació, passant per qualsevol norma ortogràfica, qualsevol excusa és bona.

Un cop presentada la cançó, aquesta és llegida i treballada. Finalment, quan aquesta ja ha estat treballada, s’escolta a classe. A vegades però, pot ser una cançó que faci les funcions de dictat i la mateixa activitat ja és escoltar-la d’entrada.

A més a més, això ens permet ensenyar d’una manera pràctica les diferents variants dialectals i parlar sobre la realitat de país. També és cert que treballar la llengua a partir de la cançó ens féu acostar als infants una llengua més viva i col·loquial, el llenguatge quotidià.

Ens adonàrem que poc a poc ens demanaven d’on trèiem les cançons i que les hi poséssim de nou mentre treballaven altres àrees, com per exemple plàstica o a l’hora de classificar. I el més sorprenent de tot, era que a base d’anar-ne introduint, les anaven memoritzant i les anaven cantant, fins al punt que certes cançons no necessitaven escoltar-les gaires vegades per recordar-se’n de fragments o fins i tot alguna tota sencera.

Així doncs, veient l’interès que havia despertat, decidírem penjar totes les cançons que s’anaren treballant, així com les activitats que es feren a partir d’aquestes, al blog de la classe on després, els infants, poden tornar a escoltar-les a casa.

Disposar d’un espai virtual de classe ens permet que la tasca començada a l’aula continuï a casa i que totes aquelles cançons que s’han presentat, les puguin escoltar a casa i compartir amb les famílies, com bé ens demostren que fan.

A més a més podíem fer enquestes per tal de demanar quines cançons els agradaven més, quins grups els eren més propers o qüestions d’aquest tipus.

Vàrem treballar diversos grups, intentant no repetir per mostrar la gran varietat que hi ha i alhora per poder arribar a tothom.

Dos anys després hem treballat més d’una vintena de cançons, de gairebé tots els racons dels països catalans, des de València fins a la Catalunya Nord, passant per les Illes.

Les cançons

Si bé les activitats plantejades es poden fer amb qualsevol cançó, nosaltres n’escollirem algunes perquè ens semblava que eren més apropiades, per la temàtica que estàvem treballant o simplement perquè ens agradaven.

Nom de la cançó

Grup o autor musical

Activitat proposada

Variant dialectal

Activitat complementària

Jo som feliç

Feliu Ventura

Omplir buits de la cançó

Valencià

Parlar sobre què ens fa feliç

Compta amb mi

Teràpia de shock

Buscar els verbs i classificar-los per temps

Català estàndard

Parlar sobre l’amistat

Del sud

Miquel Gil i Obrint Pas

Buscar els determinants i classificar-los

Valencià

Cançó de protesta

El caganer

Quan somrius

Albert Pla i altres

Audició

Català, mallorquí

Tradicions

La petita rambla del poble sec

Cesk Freixas

Omplir buits amb paraules amb accent

català central

Libdup

Alegria

Antònia Font

Passar al català estàndard mots mallorquins

Mallorquí

Variants dialectals

L’home i l’elefant

Roger Mas

Cançó desordenada i amb buits

Català central

El desesperat

Dijous paella

Monosíl·labs

Català

Parlar dels problemes

No tinc temps

Mazoni

Omplir buits de v i b que manquen

Català

Parlar sobre el temps. L’ocupació d’aquest

Titella malabarista

Macedònia

Omplir els buits amb c i q

català

Els problemes familiars. Separacions, morts, dols

Corren

Gossos

Buscar paraules que hi manquen

Català central

La rumbeta bona

Dusminguet

Omplir buits ortogràfics

Català

Estils de música. La rumba. Els gitanos.

La fera ferotge

Ovidi

Explicar la cançó. Fer un conte.

Valencià

Història contemporània.

Que tinguem sort

Dani Flaco

Omplir buits de paraules amb dificultats ortogràfiques

Català

Comiats.

Avions

Marc Parrot

Ordenar

Català

Sentit figurat

Conclusió

Ara, cada cop que anem d’excursió, a més de la pel·lícula que sembla que és obligatòria, portem un cd on hi ha totes les cançons que hem treballat i tard o d’hora el posem i inequívocament, un cop comença a sonar, els infants comencen a cantar-les, una rere l’altra, algunes amb més passió que d’altres.

Per tant, podríem dir que s’ha aconseguit que el català penetri en un altre àmbit i després, com que a l’ambient es respira el català, és més fàcil mantenir la llengua.

A final de curs els mestres vam regalar una còpia del cd amb les cançons a cada infant, de manera que per a molts, és el primer recull de música en català i qui sap si potser, a la llarga, no serà la llavor que els despertarà l’interès per aquests grups i aquest tipus de música, així com per consolidar la llengua..

Podeu trobar totes les cançons treballades a sisebsantvi.blogspot.com

dimecres, 28 de gener del 2009

El bon cafè

M'agrada el cafè. Sobretot el dels bars més rònecs, aquells tan desangelats on el cambrer fa mala ganya i és estalviador de paraules. De cas poc te'n fa, però no cal. No busques conversa, menys amistat. Allà, un cop a dins, veient tots aquest condicionants, pots creure que triomfaràs. Tens tots els números de trobar el cafè. Ara, compte, no és relació directe, pot ser tot alhora i fer un cafè odiós. Marro pur. Així doncs pots sortir fent olor de fregits, amb un regust desagradable a la boca i un parell d'euros menys. Però quan el trobes, lloat el senyor - marcilla, bonka o qui sigui, generalment lidl - surts d'allà satisfet, amb un bon regust de boca i amb la roba pudenta. En això darrer no s'hi pot fer res, s'enganxen els fregits del migdia a tot el què es belluga. Sigui l'hora que sigui, però el cafè s'ho val i sempre que passis per allà, malgrat l'amenaça d'aquella llepada oliosa, entres amb un somriure i el demanes. En canvi el cafè és d'aquells que has d'empènyer gola avall per empassar però que et deixa un bon regust.
De segur que mentre el prens fulleges un diari rebregat de tot un dia passejant-se per aquelles taules enganxoses però tan te fa, estàs a un altre planeta, llunyà, molt llunyà. Ni els titulars del Marca et fan tornar, sinó com podries prendre un bon cafè en una tassa poc neta, un local poc salubre i unes mirades poc amistoses, amb un gran somriure dibuixat a la cara?

divendres, 16 de gener del 2009

Calders...


dijous, 1 de gener del 2009

Any Nou, propòsits vells

Comença l'any i potser, aquest cop sí, començaré a fer un bloc.
De què anirà? El temps dirà, de moment anar veient cap on va. Ja té sortida, només li cal trobar cap a on vol anar.
Per tal d'ajudar-lo, aniré visitant-lo sovint i veurem què en surt.