Volta de Vallter a Mentet i tornar

Dissabte vàrem arribar una colleta a Vallter, abans de les 8, abans que tanquessin la barrera a Setcases. Vàrem arribar just per sentir que l'estació s'havia quedat sense lavabos per una fuita d'aigua. Quina emprenyada general. 

Nosaltres, després d'un cafè, vàrem enfilar el torrent cap a la portella de Mentet. Un torrent curull de neu. Des d'allà vàrem anar cap al pic de la Dona (2.702 m). Feia un dia clar, sense núvols ni vent. 

Fet el cim vàrem seguir la carena, tot fent al nostre pas el pic de Bacivers (2.633 m), després el de Santa Catalina (2.634 m) i el pic de Gallinera (2.663 m). Des d'aquest vàrem buscar una pala per baixar esquiant fins a Mentet. 

Les que vèiem es veien amb cornises i dretes. A la part alta la neu estava prou bé, ventada però dura, esquiable, mentre que uns metres més avall, estava humida i pesada, un malson per esquiar. Sobretot amb les cames ja cansades de tot el recorregut. Al final vàrem seguir la carena fins a trobar una pala esquiable.

Vàrem arribar a Mentet al migdia, fins al poble esquiant. Allà ens vàrem instal·lar a una Gite d'etape, on vàrem passar la nit.

L'endemà, cap a les 9, vàrem anar cap al coll de Mentet i després, seguint la carena, primer passant per un bosc ben carregat de neu i després ja a la part de dalt, en espais més oberts, fins al pic de Pomerola (2.453 m). Un cop fet el cim, enmig d'una boira fugissera i un vent insistent, vàrem anar cap al coll de Mentet, per després baixar fins a Vallter.

Aquesta baixada, tot i que no es veia el relleu del terra degut a la neu, va ser més divertida que la del dia abans, ja que la neu estava més glaçada, gràcies al fred i el dia encapotat. 

Ha estat una ruta molt divertida. El primer dia uns 13 km amb un desnivell de pujada d'uns 700 metres i uns 1.300 de baixada i el segon dia, també uns 13 km, però al revés, uns 1.100 de pujada i uns 600 de baixada. 

Montcau nevat (1.056 m)

Aquest matí, aprofitant la nevada que ha fet, hem decidit anar a fer el Montcau (1.056 m). Hem aparcat al costat de la carretera, a tocar de Sanllehí, a uns 650 m d'alçada i hem pres el corriol que va cap al coll del Llor. Avui, el corriol estava bastant brut. Molts arbustos vinclats pel pes de la neu, algun arbre tombat i sobretot, molta aigua i força neu al corriol. 

Hem anat fins el coll i des d'allà, hem agafat la bifurcació que porta fins a la canal del Llor, la mateixa que porta a la cova Simanya. Fins a la canal, no ens hem trobat gairebé a ningú, però un cop a la canal, ja hem començat a veure més gent. 

Hem pujat fins al coll d'Eres. Avui estava força nevat. Durant la pujada semblava que plogués, ja que el vent sacsejava els arbres i feia caure l'aigua i la neu que tenien a sobre. Els torrents baixaven ben alegres.  

Un cop al coll d'Eres hem acabat d'enfilar fins al Montcau. Avui, com gairebé sempre, el vent era ben fort. 

Hem pujat al cim, trepitjant neu, a on ens hem fet algunes fotos i de seguida hem desfet camí fins al cotxe. Abans però, hem parat a ganyipar un xic. 

Per sort, el vent i el fred ha fet que a dalt no hi hagués gaire gent i la que hi era, com nosaltres, s'hi estava poca estona. Un matí ben aprofitat, gaudit molt.

Tosa d'alp (2.536 m)

Avui, que tenia festa, he aprofitat per fer una escapada a la muntanya i és clar, amb les nevades dels darrers dies, no podia ser d'una altra manera. Hem anat a fer esquí de muntanya. Ara bé, ha caigut una bona nevada, d'aquelles que tardarem anys a veure de nou i la muntanya està ben encatifada. Però si bé és bonic i espectacular, també cal anar amb compte. El risc d'allaus al Pre-Pirineu era de 4/3, això es força marcat i per tant, hem decidit anar sobre segur, hem anat per pistes. 

Hem fet la Tosa d'alp des de Coma Oriola (1.960 m). Hi hem arribat d'hora i amb un cel tapat. Ens hem calçat els esquís i hem començat a enfilar-nos per la pista dels isards. Ens ha semblat que estava tancada, ja que no baixava ningú i de fet, la impressió de passar enmig de dues muntanyes curulles de neu, emboirat i tot silent, feia un xic de fressa. 

La pujada l'hem fet força ràpid fins a la pista de la Tosa del mig, on de cop, un vent ferotge ens ha anat colpejant tota la pujada. A dalt, l'antena gairebé ni es veia, entre la boira i que estava folrada de neu, al cim de la Tosa d'alt (2.536 m)

Hem fet el cim i després hem baixat fins al refugi, on hem esmorzat. 

En acabat, ha sortit el sol i hem pogut fer una baixada fantàstica. Això sí, a dalt el vent era tan fort que el semblava que unes agulles ens perforessin el cap. El dolor s'ha aturat un cop hem baixat un xic. 

Hem tret pells de foca i hem xalat un munt amb la baixada.