Tosa d'alp (2.536 m)

Avui, que tenia festa, he aprofitat per fer una escapada a la muntanya i és clar, amb les nevades dels darrers dies, no podia ser d'una altra manera. Hem anat a fer esquí de muntanya. Ara bé, ha caigut una bona nevada, d'aquelles que tardarem anys a veure de nou i la muntanya està ben encatifada. Però si bé és bonic i espectacular, també cal anar amb compte. El risc d'allaus al Pre-Pirineu era de 4/3, això es força marcat i per tant, hem decidit anar sobre segur, hem anat per pistes. 

Hem fet la Tosa d'alp des de Coma Oriola (1.960 m). Hi hem arribat d'hora i amb un cel tapat. Ens hem calçat els esquís i hem començat a enfilar-nos per la pista dels isards. Ens ha semblat que estava tancada, ja que no baixava ningú i de fet, la impressió de passar enmig de dues muntanyes curulles de neu, emboirat i tot silent, feia un xic de fressa. 

La pujada l'hem fet força ràpid fins a la pista de la Tosa del mig, on de cop, un vent ferotge ens ha anat colpejant tota la pujada. A dalt, l'antena gairebé ni es veia, entre la boira i que estava folrada de neu, al cim de la Tosa d'alt (2.536 m)

Hem fet el cim i després hem baixat fins al refugi, on hem esmorzat. 

En acabat, ha sortit el sol i hem pogut fer una baixada fantàstica. Això sí, a dalt el vent era tan fort que el semblava que unes agulles ens perforessin el cap. El dolor s'ha aturat un cop hem baixat un xic. 

Hem tret pells de foca i hem xalat un munt amb la baixada.