Fa molts anys, quan encara em creia que érem eterns i ens llençàvem a la muntanya com qui va a passejar pel bosc, vaig anar a fer amb el Lluís el Vallhivierna.
Vàrem pujar trepitjant neu amb cotxe fins al pantà de Llauset ( 2.200 m. ) i vàrem dormir, dins d'aquest, al darrer túnel. La pujada va ser fatigosa, bonica però un xic perdedora. Vàrem arribar a la Tuca de las Culebras ( 3.053 m. ), calçats amb grampons i el piolet ben aferrat. El cim estava ben nevat. Al davant ens quedava el Vallhivierna i entremig el pas de cavall. Nevat i gelat. Amb les orelles abaixades, vàrem decidir no creuar-lo. Impressiona ja de per si, imagineu-vos-el amb plaques de gel.
Fa uns dies vaig tornar a refer aquell itinerari, aquest cop amb la Gise que volia fer un tres mil. Un detall, portàvem el gos. La pujada no era com la recordava. Vàrem pujar per la vall que s'enfila fins al coll de Llauset. És una pujada ben clara i senzilla. El primer tram entre herba i pedres el corriol s'obre pas i després enmig d'una tartera. Ja al coll, una boira trencada anava i venia, amagant-nos els cims tota l'estona.
Un cop al coll es volta per darrera i després, de cop, s'enfila cap al cim, crestejant un xic però amb un traç ben marcat. Quan la boira s'obria, perquè feia vent, anàvem veient les fites i avançant a poc a poc. Es puja al cim de les Culebras, el primer tres mil. Allà comença el pas de cavall. Es diu així perquè molta gent el passa com si anés a cavall, amb cames penjant a banda i banda sobre una timba ben generosa.
La boira que anava i venia ens deixava veure el pati. Una parella ens va aguantar el gos i agafant-nos amb les mans a la part de dalt i buscant peus, vàrem passar el pas de cavall per poder fer el cim del Vallhivierna ( 3.067 m. ) i tornar.
La volta bonica és circular. Passat el pas de cavall es baixa cap al refugi i des d'allà al pantà de Llauset. Nosaltres però, vàrem haver de desfer camí. El ca, que poruc n'és un tros, va patir força a la baixada, cercant el camí adequat. Tot i això, vàrem anar tornant prou bé i a mitja tarda ja érem al cotxe.
Després de molts anys m'he tret l'espineta de no haver creuat el pas.
1 comentari:
Aquests cims els vaig fer l'estiu passat. Vam pujar des de Llauset, però passant pel refugi per abordar primer el Vallhivierna. Déu n'hi do el tros, no era excessivament difícil, però llarguet. O es va fer llarguet. No ens esperàvem tampoc que en arribar a dalt del Vallhivierna hi hauria una estona de cresteig senzill, però pensàvem que arribaríem dalt i ja estaria. Després jo vaig fer el pas del cavall, exactament com descrius, amb el cul, i vaig arribar al Culebras. La meva companya ja havia dit que el pas no el volia fer, així que vaig haver de tornar pel mateix camí i amb el mateix procediment, per això no vam completar la circular, però sí que estic content d'haver assolit els dos cims i haver passat per aquest pas tan curiós.
Publica un comentari a l'entrada