diumenge, 11 d’agost del 2019

Pic de Rulhe ( 2.791 m. )


Ahir vam marxar amb una colleta, el Marc, la Montse, l'Estel i el Pep, cap a Andorra, a fer el pic de Rulhe (2.791 m. ). És un cim fronterer entre Andorra i Occitània, a l'Arièja.
Vam sortir a mig matí de Manresa i al migdia ja érem al Tarter, Andorra, on vam deixar el cotxe ( 1.800 m. ). Normalment pots pujar fins al peu de la vall d'Incles, però ara està tancat, ja que hi ha un petit tren elèctric que et puja tot pagant. La pela és la pela, tu!
A peu, vàrem fer tota la vall d'Incles, un corriol que puja suaument, fins a uns 2.262 metres, al port de Fortargenta. Des d'aquest punt ja vèiem els primers llacs, tot i que la boira que anava pujant, els amagava un xic. La intenció era arribar al refugi de Rulhe, a uns 2.185 m.. Tot el camí fins al refugi està marcat amb marques de GR, ja que hi passa el GRT.
Vàrem vorejar un parell de llacs més i cap al vespre, vàrem arribar al refugi. Des d'aquest ja es veu el pic de Rulhe. És un refugi que està força bé, amb uns guardes molt simpàtics.


L'endemà al matí, vàrem prendre el GR de nou fins al coll de les Calmetes. Aquí hem deixat el GR i hem enfilat cap al cim. El primer tram, l'hem fet passant per una morrena plena de blocs per després progressar fins a trobar una canal herbosa, per on hem pujat fent zigazagues. El dia estava un xic tapat i feia força vent. Passada la canal, ja hem encarat la cresta amb blocs de pedra, de fet granit. És un tipus de roca que té molta adherència i que esdevé força agradable i segura de pujar.
Amb certs dubtes, hem fet el cim. Bé, les tres puntes i tot i que hem esperat a veure si la boira marxava, per poder fer la cresta i baixar de nou al refugi per un altre costat, veient que no marxava, hem desfet un tros de camí fins a un collet que està a sobre dels llacs de l'Alba ( 2.130 m. ) i allà hem decidit fer la volta al Rulhe.



La baixada fins al llac de nou era per una canal d'herba, força dreta. Després d'aquesta, creuant blocs de granit, hem baixat fins a trobar el GR que voreja els llacs.
Hem pres el GR que puja fins al coll d'Alba ( 2.520 m. ) i des d'allà, ja sempre seguint el  GR, hem anat fins al coll de Juclar i després al refugi de Juclar.
Des d'aquí, seguint marques grogues i ja amb més gent pel camí, hem baixat de nou fins a la Vall d'Incles.


Ha estat una volta fantàstica. Solitària, poca gent ens hem trobat i amb un paisatge sorprenent. Parets de pedra negre rectes que s'enfilaven de cop, llacs foscos, segurament pel dia emboirat, grans i ventats, i camins entre blocs i herba poc trepitjats.

2 comentaris:

Sergi ha dit...

No el coneixia aquest tampoc. Ja veig que té un punt d'exigent i que vau improvisar una mica i tot. No te'n deixes escapar cap!

Sergi ha dit...

Si vas trobant el camí, és molt fàcil