Un objecte de luxe efímer, el llibre

Veritablement fa mal al cor. Avui he anat a buscar un llibre de text a una llibreria i les cues eren immenses. Cinc dependents atrafegats i sol·lícits anaven amunt i avall cercant els llibres i un altre els cobrava. Trenta, quaranta, cinquanta, setanta euros i més. Quantitats elevades de diners pel que representava només una part del material escolar.
És veritat que hi ha escoles que participen en el projecte de reciclatge de llibres, d'altres que no només no els canvien cada quatre anys -període mínim que mana la llei tot i que les editorials els renoven anualment per impedir que els  trencats o perduts es puguin reposar fàcilment i així crear un problema- sinó que els allarguen més, també és cert que hi ha famílies que els passen entre germans o bé aprofiten els dels cosins, amics o de qui puguin mentre puguin, tot de malabarismes per poder tenir un estri indispensable per poder seguir l'estudi sense haver-se d'hipotecar. Però malgrat tots aquests jocs de mans, el que no deixa de ser xocant, és que un infant hagi d'arribar a pagar entre dos-cents, tres-cents o més euros per poder estudiar, quan en aquest país l'educació, diuen, és gratuïta i sobretot ara, en època de crisis i moment en que tothom malda per retallar d'on sigui per sobreviure.
Fa uns anys, a Calders, l'Ajuntament finançava els llibres i si bé el primer any la despesa fou gran, a mesura que passaven els anys disminuïa mentre les economies familiars ho agraïen. A més es creaven uns hàbits i uns valors importants pel fet de compartir i ser responsable del material. Ara ja no, prioritats.
Fa uns dies vaig sentir un grup d'intel·lectuals escriptors que signaven un manifest en contra de la socialització del llibre de lectura. Segurament els empenyen molts motius lloables per posicionar-se reclamant la biblioteca personal com a dret. Potser però, les virtuts que hi veuen al fet de tenir una biblioteca personal, no és més que un argument matusser per justificar unes vendes que van a la baixa. És veritat que un escriptor viu d'això, de crear llibres i vendre'ls i com més en vengui, més podrà estar a la seva conquilla creant, però potser, amb els temps que corren, s'hauran de reinventar i a més d'escriure hauran de multiplicar les seves actuacions públiques, ja siguin xerrades, col·loquis, lectures o el que sigui, perquè tothom, avui en dia s'ha de moure i no sembla just que facin sentir mals pares aquells que no compren llibres pels seus fills. Malgrat en llegeixin de la biblioteca, dels amics o d'on siguin.