Sembla que ahir vàrem tancar l'estiu. Avui, un cel gris, ple de bafarades i cortines espesses d'aigua a l'horitzó i que ja s'acosten, confirmen que l'estiu va de baixa i la tardor, força mandrosa els darrers anys, s'acosta ràpida a ocupar el seu reialme.
No sóc de platja. M'atabalo. La gent m'és sobrera. I mira que ara, amb el fantàstic eix diagonal, aquesta ferida oberta gairebé de punta a punta del país, els de comarques endins arribem ràpid a la costa. Però la sorra fina i la gentada atapeïda actuen a mode de fre. Ara bé, ahir vàrem baixar a Vilanova i la veritat, que malgrat tots els a priori, les pors i les recances, va ser una tarda més que agradable. Poca gent a la platja. De mica en mica es va buidant i es pot passejar sense por de trepitjar una tovallola o altre i l'aigua, ara a finals d'estiu, és força càlida. Agradablement càlida.
Amb els xics vàrem fer castells a la sorra i vàrem jugar amb les ones. Un no parar relaxat. Qui sap, potser a la llarga, m'acabarà agradant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada