dilluns, 30 de setembre de 2013

Compte enrere

En Felipe González diu que és impossible. Que mai de la vida Catalunya serà independent. En Belloch també i a més afirma que si ETA, amb els seus assassinats no ho va aconseguir, una demanda pacífica com la catalana no se'n sortirà. Només faltaria. En Rajoy, l'home del plasma, del parlar poc i malament i del amagar-se porugament, li demana al president català gestos de grandesa. La Sáez borda més que no parla mentre la Cospedal, si surt del guió, s'embolica i acaba fent sorolls guturals per dissimular mots que desconeix. En Montoro parla amb menyspreu de qualsevol reivindicació legítima catalana. I com fa quinze dies, tres setmanes o uns mesos, tots igual. Tots a l'atac. I podria semblar que se senten forts, que estan segurs, perquè van en bloc. Ataquen tots alhora. Fins i tot mouen fils per tal que representants europeus, l'Almúnia no compta perquè aquest canvia segons el vent, diguin allò que volen sentir les orelles hispàniques. Però la imatge que volen transmetre, la seguretat que volen aparentar, queda esmicolada amb els arguments  que fan servir i la insistència i els esforços que hi esmercen. Tots a parlar del mateix, malgrat sigui un tema tancat segons ells i els arguments, els únics, de caixa o faixa, Europa, tribunal constitucional, constitució... Senyal que no els en queden més.
Ara, a sobre, amb la retallada pressupostària d'un 24% constatem la por. Diran qualsevol cosa, argumentaran sobre la grandesa del sistema, però és un càstig. Una coacció prepotent. Xantatge del que se sap, de moment, superior, amb tots els trumfos a la màniga, però en aquest món, res és definitiu, excepte la mort.
Potser els aniria bé però, tenir més memòria i recordar que aquell vast imperi, aquell on mai es pon el sol, tot d'una es va esquinçar i desmembrar malgrat els semblava impossible. Malgrat la solidesa que deien tenir. I ara els passa tres quarts del mateix. On mostren gallardia, s'amaga por. On mostren solidesa, hi ha desconfiança. On mostren seguretat, hi ha terror. On mostren comprensió, hi ha ignorància.
De debò que crec que anem bé. Força bé!