La cursa del Sot

Ahir vaig anar a la cursa de Monistrol de Calders. La veritat és que tot i fer temps que corro i que fem amb d'altres la cursa de Calders, era el primer cop que participava en una cursa d'aquest tipus. Fa temps havia participat a curses de llarga distància però aquesta, de 13 quilòmetres, és d'aquelles que exigeixen més, a parer meu, perquè amb la llarga distància pots anar fent a un ritme més tranquil mentre que en aquesta no. És més explosiva.
Tota la cursa passava per corriols, excepte el primer quilòmetre que anava per pista per tal que s'allargués el grup i no es fes cap tap un cop comencéssim el corriol. Ara bé, el tap no es va formar però sí una cua llarga en arribar al corriol. A partir d'aquest quilòmetre començava la primera pujada. Una pujada dreta i un cop s'acabava anaves planejant sense perdre alçada. Uns quants quilòmetres distrets per un recorregut net i ben senyalitzat. Entre petites pujades i baixades arribaves al riu, la mare dels ous, perquè allà començava la darrera pujada. A la llunyania, al Pla de Trullàs, es veia l'inflable. Xic, xic. I dic es veia, perquè no n'era de xic, era com tots. I aquí altre cop bastant agrupats cap amunt. Una pujada força llarga, poc més d'un quilòmetre i dreta. Algun tram amb esglaons fets picant la terra. Un cop a dalt, una baixada impressionant. Espectacular. Llàstima altre cop que  la gentada frenava el descens si et volies deixar anar. Després del descens, una darrera pujada per enfilar cap al poble.
Ha estat una cursa força divertida, m'agraden les que són tot per corriols, tot i que l'he trobat exigent en certs trams. Potser al no conèixer el recorregut i per tant no preveure el que venia, ha fet que se'm fes força llarga. Qui ho sap, potser l'any vinent si hi tornarem, serà diferent.
Per cert que també hi havia una cursa pels infants. Llàstima però, que no vaig poder veure el meu fill córrer doncs començava  un cop la dels grans havíem marxat. Això sí, quan vaig arribar, vàrem creuar tots tres la línia d'arribada plegats i em va fer molta il·lusió.
Vaja, que per ser la primera he acabat prou content. A més a més, s'ha de reconèixer la bona feina que fan aquesta colla de Monistrol preparant la cursa. Molt ben organitzada, sí senyor.