dimarts, 24 de setembre del 2013

Aïllant el català

Segurament serà una visió simplista i que no agradarà a molts. Segurament hi ha molts paràmetres que se m'escapen i que no sé analitzar, però que en Bauzà, aquest dandi salat, amic de les llepades de vaca i enemic de la seva pròpia llengua legisli per acabar amb el parlar de Llull a la seva terra, només és gràcies als illencs. Cal recordar que aquest sinistre personatge va aconseguir més del 46% de vots a les darreres eleccions al Parlament Balear. Per tant, mal em dolgui i em pesi, mal em fereixi i m'indigni, té la seva part de legitimitat a l'hora de fer i desfer segons les majories resultants, doncs així li ho varen confiar. Tampoc sé si en el seu programa electoral hi havia aquesta iniciativa salvatge, perquè si és així té tota la raó quan diu que la revolta el sorprèn, però en cas contrari, si no és així i no és més que una carta treta de la màniga a darrera hora, actuant amb nocturnitat i traïdoria, aleshores no té cap dret a demanar res, perquè hi ha temes i aquest n'és un, que necessiten imperativament del consens del país, ja que canviar en educació és remoure els fonaments d'aquest i per tant s'hauria de consensuar qualsevol canvi o en cas contrari esperar, si és que té tants dits de front com els que se li veuen, que la seva acció provoqui una reacció igual de ferma i contundent.
A Catalunya ens passa quelcom de diferent. El parlament és majoritàriament partidari de la consulta i així ho ha proclamat a tort i dret, la gent surt al carrer per a donar-hi suport, però en canvi, aquells que defensen el dret democràtic d'en Bauzà de legislar per majories, ara no piulen, fan un Pilats amb l'afer català i callen. Ja se sap, n'hi ha que tenen dues vares de mesurar. Una quan parlen dels seus interessos i l'altra quan segueixen parlant dels seus interessos.
Sigui com sigui, dono tot el meu suport als docents de les illes i als seus habitants en general, però no com una revolta en contra d'un personatge pervers que em pot caure més o més malament, sinó per la pervivència d'una llengua. Per la subsistència d'una manera de veure el món. El mateix que passa al País Valencià i a la Franja.