dimecres, 18 de setembre de 2013

Qui dia passa, atac acumula

Un economista premi Príncep d'Astúries no descarta que s'hagi de bombardejar Barcelona altre cop. El ministre d'Interiors, el ben catòlic, apostòlic i romà Jorge Fernàndez Diaz, creu que és el mateix atacar unes persones que feien un acte polític la diada del seu país que cremar una bandera i un pòster del dels segells. Una pija que fa revifar l'economia de l'Estat manté el càrrec malgrat haver homenatjat antics combatents feixistes aliats dels nazis. Malgrat que ells fan servir aquest mot a tort i a dret per insultar de cara a la galeria aquells que pensen diferent d'ells. Un xarlatà necessitat de classes de logopèdia llença exabruptes com qui respira en contra de TV3, els catalans i Catalunya en general. Una tafanera vulgar, plena de complexes operada a mil per assolir una bellesa impossible, malparla d'un programa que mostra una realitat del país que li és aliena en nom dels infants, però es descuida de defensar aquests mateixos infants quan l'ideari, ara sí inoculat, és el seu: Toros a mitja tarda, programes que l'esveren hormonalment en horari infantil o nens i nenes lloant el dia del genocidi americà. El lobby industrial militar crida a usar els seus productes oferts. Una gairebé cadena de televisió fa de gran germà espanyol. I així dia sí i dia també. Perquè la maquinària de l'Estat s'ha posat en marxa per parar el procés independentista i en comptes de seduir, atraure, fer-se estimar, proposar, oferir o fer qualsevol gest d'aproximació cap al poble català, el que fa aquest putrefacte Estat, àvid de colònies, un cop les ha perdut gairebé totes i només li resten alguns llibres autoeditats per recordar el seu esplendor passat, és atacar. Insultar. Humiliar i incapaç d'oferir res d'atractiu per a Catalunya usa l'amenaça i la desqualificació per evitar una desafecció que creix de manera exponencial.
Els estrategs espanyols, aquests grans pensadors que han ideat aquest pla tan subtil -enteneu la ironia- potser no han anat més enllà en el seu raonament, però en cas de que Catalunya no aconsegueixi la Independència, tan de bo no sigui així, com es refaran els ponts de diàleg després d'aquests atacs constants, barroers, desproporcionats i fora de mida?
Però siguem optimistes, aviat s'acabarà. Ja anem per la tercera fase segons Gandhi:
- Primer t'ignoren, després se'n riuen, després t'ataquen i finalment, guanyes.

1 comentari:

cadena ha dit...


Moltíssimes gràcies per participar a la cadena de blogs per a la independència.

Tenim 315 blogs enllaçats a favor de la independència. Hem pensat de mantenir aquest blog que els agrupa a tots, viu, no deixar-lo callat. I volíem demanar-te una cosa.

Si en algun altre moment tornem a fer alguna activitat conjunta tots aquests blogs, voldries tornar a participar?

Sí és que sí, envia'ns simplement un d'acord o un sí o un OK, a l'adreça nostra i t'enviarem per correu qualsevol iniciativa blocaire que surti a favor de la independència.. avisar-vos blog a blog és molt lent.

cadenablogs2013@gmail.com

Gràcies dobles!!!