Ciutadans del món

N'hi ha que confessen que se senten espanyols fins a la medul·la. Que l'estanquera els posa. D'altres que l'estel barrat els excita. Que quatre dits són prou per veure el món. Encara uns altres que els costa mullar-se d'un costat o altre, per tal ascendència o  tal descendència o total desconeixement. I tant. Respectables tots. Però els que m'he trobat menys, però que existeixen, són aquells ciutadans del món. Aquells que ho estimen tot. Des de Barcelona a Madrid, passant per les Barbados i el Bar Mitsvà, és clar. Però quan analitzes el seu discurs, sempre entretallat amb paraules com llibertat, democràcia i germanor, poble també, veus que només va en un sentit. En una direcció. En l'immobilista. L'estàtic. El ja m'està bé com estem, però davant d'un auditori que podria ser discrepant i per tal de semblar modern i obert, prefereixen embolicar-se amb la bandera de l'ONU i així no es mullen i quan reclames la possibilitat de canvis, tots per la via democràtica, apareixen les pegues. Els maldecaps. Que si és massa car -Miliki i la seva colla-, que si ja estem bé, que si això només beneficia als poderosos, que si naps i cols. I així una lletania d'excuses infantils per no reconèixer aquella llibertat i igualtat de la que en feien bandera instants abansi.
I és que amb aquest tarannà hi ha uns quants partits polítics, individus també. Ciutadans és l'exponent a l'enèsima potència d'aquest fer. Unió, Déu n'hi do i el Pp també però és menys subtil. Més barroer. Més testosterònic, és clar. Hereus d'un feixisme encara mai repudiat, ans al contrari, els és la guia de bons usos del partit i s'embolcallen d'una retòrica florida per no mostrar el seu ADN feixistoide. I de personatges mediàtics amb aquesta etiqueta encara més. Per exemple la Merche Negro, que ja d'entrada només cal que ens digui on somnia anar i a on compra el pa per ser més universal. Quina gran ciutadana! Quina dona del món! O també els tertulians de la majoria de canals recalcitrants, en especial 13Tv. Algun dia, deixeu-me fer el parèntesi, hauríem d'analitzar com és que una cadena de l'església es dedica a fomentar tant l'odi i la por. Enyoren la Inquisició i el poder que tenien o senzillament troben a faltar quan la gent no tenia accés a la cultura i era més manipulable? Vés a saber, els camins del Senyor són inescrutables.
Però com dèiem, la majoria d'aquests que ja es presenten com a grans valedors de les llibertats, ja em fan por, perquè si realment ho fossin, no els caldria fer-ne bandera, al contrari, ja se sabria pels seus actes, no?