De tant en tant, menys sovint del que voldria perquè no dóna per més, baixo al pati i cullo un tomàquet aquí, un enciam allà, una escarola més enllà, quatre mongetes per sopar o una mica de raïm per degustar. És poc. L'espai és minso i fa quatre dies que ens hi hem posat. El problema era que amb un pati de ciment, excepte uns parterres ran de reixat plens de rosers ara ja recuperats, poca cosa podíem fer, però el magí mai para i un dia, navegant per Internet, vàrem trobar la solució. Augmentar l'espai de conreau a base de palets de fusta relligats. Al final hem aconseguit una mica més d'hort i la veritat, més que el fet de collir quatre coses, que són molt bones, boníssimes, però no donen per massa, el que m'agrada és el racó. L'espai i veure com les verdures creixen, les carabasses floreixen i com amb el meu fill, el gran, perquè el petit més aviat tot ho rosega i no està per miraments, n'anem tenint cura i m'ajuda a collir i a regar. S'hi fixa força i coneix les plantes i s'emociona quan un tomàquet madura o les mongetes treuen el cap. Ara esperem pastanagues. Més endavant raves. Cebes quan toqui i així anar plantant. I anar creixent, mirant el pas del temps a través de l'hort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada