Madrid. Game over!

Cardona!!!

Diuen que s'ha de ser respectuós amb les derrotes dels altres. Que és de bona persona tenir en consideració el mal aliè i possiblement, si ets algú de ple dret, amo del teu destí, possiblement t'ho pots permetre. Pots ser magnànim amb els enemics i quan et mostren la galta roja acaronar-els-hi amb simpatia, però el poble català, el poble dominat, que no té ni el dret a pronunciar-se lliurement quan vol i del que vol, no es pot permetre aquest luxe. No pot desaprofitar qualsevol ocasió per fer una petita passa endavant, per minsa que sigui i mostrar la incompetència dels dirigents que ens oprimeixen. Perquè l'enemic és poderós i només en hores baixes se'l podrà derrotar. Ingenus els que es pensin que tractant-lo amb respecte i sentiment guanyarem res, perquè no serà mai així, al contrari, el nostre bon fer serà pres com a feblesa. El depredador no coneix la pietat. Mai he estat dels que sap ser cavallerós amb les derrotes alienes, sobretot si són enemics. Madrid s'ha presentat altre cop per ser seu olímpica i alguns podrien dir que algú amb un tarannà esportiu, ves si olímpic, concediria el benefici del dubte a la capital espanyola i desvincularia esport de política, tot mostrant-se comprensiu i conciliador, però gat escaldat, fuig de l'aigua. Que Madrid no tingui jocs olímpics és una meravellosa notícia pels catalans. Primer perquè no ens espremeran més del que ho fan ara. Els recursos ingents que absorbeixen per bastir un quimèric projecte del no-res surten de terres catalanes, com bé sabem tots. Molt ja hi ha anat, potser ara ens estalviarem una gran morterada per obres que no s'acabaran. Però a més, en el suposat cas que encara ens vinculessin a aquest Estat, cosa que molts ja veuen que no és el mateix un bilingüe castellà que un bilingüe català, deplorem la imatge que projecta, la d'un estat on els seus dirigents, a més de corruptes contrastats i incompetents demostrats, són ignorants orgullosos, rucs consumats, prou com per moure's pel món sense saber comunicar-se amb altre llengua que la pròpia i encara amb dificultats, on el suborn els és moneda de canvi i la fatxenderia la defensa habitual. Una imatge patètica i trista d'una capital d'Estat que vol mostrar-se modern i internacional quan no és més que un ens retrògrad i pedant, un llogarret depriment. De vergonya no en tenen, sobretot quan es veu que el país pateix misèries i ells, reis, prínceps -un altre Felip, quina por- i representants polítics, posen com a prioritat organitzar uns jocs. Un entreteniment. Un passatemps, mentre milers de persones no tenen feina, la sanitat se'ls retalla i l'educació se'ls raciona. Quina trepa de cràpules vividors sense entranyes. Però ja se sap, dirigent espanyol i persona de bé, no pot ser!