dilluns, 2 de setembre de 2013

Un bon jugador bé val un hospital, una escola, una llar d'avis...

Us proposo un joc. Un joc molt senzill. Ara que el període de fitxatges s'ha tancat -em sembla-, que la fórmula 1 ja ens endarrereix els telenotícies i que les motos ens fan sentir més catalans gràcies a uns pilots que corren pel país -més o menys-, us proposo que juguem a escollir.
Us proposo que mireu la llista d'aquí sota i cerqueu amb què us agradaria gastar-vos els diners. També seré franc, a més de maquiavèl·lic. Us condicionaré. Em sap greu però en cap moment he dit que fos imparcial o que anés de bona fe. La carn és dèbil. A l'hora d'escollir penseu bé la tria, què preferiu, si l'alegria d'un instant, d'un vespre, si voleu, o un guany més perllongat i palpable. Aleshores, quan us poseu al davant de la televisió escolliu pensant que les vostres decisions, perquè sense gent rere la pantalla el circ no existiria i la balança es podria decantar cap a u costat o cap a l'altre. Tampoc sé del tot com, és clar, perquè no són  pas vasos comunicants, però no ens pot deixar del tot indiferent aquesta aberració. Aquest dispendi i potser, si no es paguen sumes ingents per la retransmissió d'una cursa o d'un matx, aquests diners es destinarien a d'altres raons.
Ep, però segur que m'equivoco, és clar i encara que no hi hagi cap d'aquests esports a la tele o la ràdio -quins dies més avorrits per alguns- potser tampoc tindríem serveis com els que us relaciono, tot i que amb ells, segur que no tindrem tot el que podríem tenir. Vaja, ja m'enteneu!


1 comentari:

pons007 ha dit...

Persomalment no hauria de pensar-m'ho gaire, jo i l'esport d'èlit no tenim cap tracte. I encara que no fos així, deixaria que fossin les televisions privades les que es barallesin pels drets de retransmissió, que son aquestes les que han de tenir les baralles per aconseguir audiència i no pas les públiques.