Avui hem anat cap a la frontera entre Catalunya i Occitània, a Portè i Pimorent. Hem deixat el cotxe allà, al restaurant tancat de peu de carretera i seguint les pistes d'esquí hem pujat direcció al Pic de la Mina. No hi hem arribat ja que abans de la darrera pala hem flanquejat per anar cap al fons de la vall, al coll. És un coll pedregós que puja dret i relliscós, potser l'accés més fàcil a la carena. La cara nord és força escarpada, corredors i parets de difícil accés mentre que la cara sud, davalla amb un pendent suau i herbós.Dalt del coll ens hem desviat cap a la dreta, al Pic de la Font Negra. Hem fet l'occidental i el central i després de contemplar les esplèndides vistes hem desfet el camí altre cop fins al coll, però en comptes de baixar, hem enfilat cap al cim de Valleta. Abans d'arribar-hi però, hem vist una taca blanca i per tal d'assegurar-nos que no fossin restes d'un accident de feia poc, hi hem anat. Afortunadament eren antigues, d'un planador. En quedava poca cosa.
Després hem enfilat cap al cim de Valleta i resseguint la carena hem davallat fins a trobar un coll prou clar per baixar a la vall. Ha estat una baixada fantàstica. Una tartera dreta de pedra petita i força llarga, fins a tocar de les pistes d'esquí i entre rocs i arbusts altre cop fins el cotxe.
Una bona sortida per fer a l'estiu i segurament una millor sortida per fer a l'hivern amb esquís i els grampons per si de cas les pales s'aixequen més del que sembla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada