dimecres, 7 d’agost de 2013

A les vacances, retrobaments

Hi ha situacions, persones, instants, que no els valores prou al moment i no és fins al cap d'un temps, quan hi penses, que t'adones de com va ser d'especial aquell moment o bé aquella gent i dels canvis que et varen comportar. No és que faci balanç, estil Pedrolo, però ara, a les vacances és moment de trobar-se altre cop amb aquests, sobretot perquè alguns viuen lluny i amb d'altres perquè mai acabem de trobar el moment, apressats com anem durant l'any i sabent-nos tan propers que ens creiem que sempre hi serem a temps. Ara és l'hora.
Uns són els de la Bressola. Haver format part d'un projecte viu i que encara ho és, havent-hi posat el meu granet d'arena i emportant-me un cabàs ple d'experiències, coneixements i amics, no té preu. Segurament el meu punt d'inflexió a nivell professional.
L'altre, haver estat regidor de l'Ajuntament. Haver format equip amb d'altres persones i és cert que no passa sovint, si més no pel que vaig sentint i veient, que un equip qualli. I funcioni. I esdevingui com una màquina de rellotgeria on cada peça, cada engranatge, encaixa perfectament -després d'alguns cops de martell, és clar- i aleshores amb el seu petit moviment ajuda a moure el tot. Ara, després d'un parell d'anys, hi penso i m'enorgulleixo. Sobretot perquè del meu pas en guardo bons amics. Amics amb qui formàrem un equip sòlid, treballador, honest i compacte, i ara seguim sent amics. Bons amics.
Aquestes vacances, aprofitarem per anar omplint els buits dels camins separats.