Comprar, un acte de responsabilitat

De nosaltres depèn. Podem comprar el que tenim més a l'abast, estudis de màrqueting diuen als botiguers on posar els productes que vulguin vendre primer o bé comprar amb un xic de seny. Fent una tria. Personalment em prenc la compra com un acte de responsabilitat, un acte de compromís vers el país. Ja ho sé, alguns em diuen que és molt cansat sempre està pendent de tot, però crec que l'esforç val la pena. Si comprem productes del país, potenciem el teixit productiu propi i de resultes, d'una banda se'n beneficia l'ocupació i de l'altra això fa que la riquesa creada es mantingui aquí. I no parlo de fer boicot a tal marca o tal producte, no. Ara parlo de comprar amb criteri. Sabent que allò que compri, per petit que sigui, té unes repercussions, perquè sinó sempre ens estem queixant de que tal empresa se'n va o tal producte és de no sé on, però sense fer res. Com vaques, remugant o gallines escatainant.
De fa temps que miro que el producte sigui etiquetat en català. Això de primer. No ho sé, m'ho he pres com un reconeixement, una mostra de respecte cap a mi. Perquè representa una despesa més, una aposta per un producte que es vendrà, sobretot, en territori catalanoparlant i per tant, estan pensant en mi en comptes del volum de vendes. Després, si n'hi ha més d'un o bé no n'hi ha d'etiquetat en català, miro d'on és. On està fabricat. Aleshores la balança es decanta si és un producte català, tot i que amb aquests, si és un producte català però està etiquetat en castellà, reconec que faig l'esforç de comprar-lo amb el nas arrufat per la feina que representa cap al país, però no pas per la marca, ja que si mai en surt un altre d'etiquetat en català, aleshores canvio sense cap mena de remordiment. No li dec fidelitat a ningú i menys a una marca comercial.
El que veig però, i em dol més, és aquesta manca general de criteri a l'hora de comprar. Aquesta necessitat de comprar quelcom de fora, pel nom o vés a saber perquè, sense abans pensar que són diners que se'n van, llocs de treball que es destrueixen. Per exemple amb els vins. Molts s'omplen la boca de la gran qualitat dels vins de Rioja, però en el fons és el mateix que amb els del Penedès, Priorat, Costers o pla de Bages, n'hi de de totes menes, de bons i de dolents, només cal saber triar i posats a triar, del país i sobretot ara, en època de crisis. I si trobo productes de proximitat, ja ni m'ho plantejo. És clar!