dimecres, 14 d’agost de 2013

Ser manyac

El Canigó
Si busqueu a un diccionari manyac trobareu que és la denominació afectuosa d'un nen o bé un adjectiu per dir d'un cavall. Vaja, bastant lluny del que em diu aquesta paraula. Si volteu i aneu a la Catalunya Nord, descobrireu que manyac és més que un mot. S'empra molt. És una manera de ser. Em va costar molt explicar què volia dir manyac el primer cop que ho vaig dir per aquí. Allà, els nens i les nenes, quan us veuen, el primer que fan és saludar-vos, fer-vos un petó o dos, i qui sap, potser parlar amb vosaltres o escoltar-vos. Són manyacs. Als nens més xics aquests els fan manyagueries. Juguen amb ells, tenen paciència, els respecten i sobretot, tornen a tenir paciència. Com tots els nens tenen els seus alts i baixos, però la manyagueria, la tendresa, sempre acaba sortint. També amb els adults, més, amb els grans. Els avis o àvies. I no només els nens o les nenes. Quan entres a un lloc, sigui botiga, bar o quiosc, sempre reps un bon dia acompanyat d'un somriure. Malgrat no et coneguin. Fins i tot, no us ho creureu, als supermercats t'atenen mirant-te. No és com si entrés un gos o un cop d'aire hagués obert la porta. T'atenen sense parlar amb la caixera del costat, parlar per telèfon, badallar o menjar xiclet ensenyant-te la dentadura acabada d'estrenar. Quin gust! Que manyacs. D'acord que és poc, perquè també et poden estar maleint o odiant per haver arribat tard o fer-los pencar massa, però mantenen les formes. El respecte. El tracte i estan per tu. Altres cops, quan fas un partit de futbol, en acabar, uns i altres es troben per fer un cop. Per fer un glop. Els de casa conviden els visitants. Els paguen un veure, passi el que passi durant el partit. I això, no et fa millor? No et fa ser manyac? No són manyacs?
Als xics potser els és més natural aquest tracte afectuós. Perquè el veuen i se'ls ensenya. Els grans el treballen. I segueixen sent manyacs. Agradables. Respectuosos. Confiats. Bons jans. Tot això és ser manyac. Un gran mot manyac.