Cal seguir empenyent

Diuen que en Rajoy s'ha emportat per aquestes vacances el llibre d'en Pinyol, Victus. Sí, de debò, encara que sembli mentida ha estat de vacances. És veritat que ningú l'ha trobat ha faltar, però ha marxat uns dies i ja ha tornat. Malgrat sembli mentida i el deu haver llegit tot, fins i tot les citacions. També marxa la nineta dels ulls del dels elefants, el coix aquell i altra vegada subvencionada per la Caixa i uns servidors, ara, és un altre tema i fa molta mandra. A veure si es queden a Suïssa i no tornen aquests Borbons. Foten una ràbia. Al llibre en fan, a la realitat, més. No marxen ni amb aigua calenta, és clar, mentre puguin mamar de la mamella i aquí els ho posem tan fàcil... Però qui realment fot més mandra, són els mateixos de sempre. Els de casa i no només els botiflers, a aquests se'ls suposa, sinó els que lideren processos però que de fet, el que fan, és posar tantes traves com saben, ja sigui invocant fantasmes que no existeixen, ja sigui refredant ardors que podrien accelerar el procés i els podrien avocar a un terreny desconegut. De fet sempre anem a topar amb la mateixa paret. Està clar que si el govern actual es cregués tot el procés, ja faria temps que s'hauria fet la consulta i seríem més a prop de l'estat propi, però les temences de perdre el poder, de perdre el lideratge, fa que nedin i guardin la roba. Que temptegin, sondegin i negociïn, perquè abans de fer qualsevol pas, volen tenir assegurat el seu futur. El seu lloc. I per això, si volem tenir èxit, aquest procés caldrà que sigui liderat des de la base, perquè si ens hem de refiar dels governants, ens vendran per un plat de mongetes. Ja ho han fet històricament. Per tant, cal que empenyem des de baix, ja sigui amb la via catalana, les consultes municipals, les manifestacions dels onzes de setembre o el que sigui, perquè els pendons vermells -existents a la novel·la però tan reals com governants tenim ara- no dubtaran a avortar qualsevol avenç del país si això els representa una pèrdua personal, per petita que sigui. Està clar que, si ens creiem amb el dret a decidir, hem de ser els protagonistes del procés. De nosaltres depèn.