Són fugissers. El dit és menys ràpid que l'ull i quan veus les primeres lluentors, ja has fet tard. Si fos al revés, primer el so i després l'espectacle elèctric... Però no! La física és meticulosa i un va al davant de l'altre, però aquest cop, encara que sigui a base d'estona, paciència i moltes imatges rebutjades, el vaig caçar. Vaig ser més ràpid i prou saben els que em coneixen que feia dies que li anava al darrere. Em vaig anticipar. Això sí, al fantàstic preu d'estar de matinada càmera en mà al carrer, a la fresca i amb un no sé què al cor esperant el següent, perquè, què voleu que us digui, molts se'm van escapar. Uns perquè mirava a un altre costat, d'altres perquè esborrava imatges sobreres i d'altres perquè arribava tard. Molts em van passar pel davant, aquest no. Quin llampec més bonic!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada