dijous, 22 d’agost de 2013

Via catalana

Ja està. Ja estem apuntats. Al tram 243. Cap a Tarragona. D'entrada no ens hi volíem apuntar. Quan va sorgir la idea ens va semblar poc més que folklòrica, però poc a poc i sentint els comentaris dels polítics d'un i altre color, ens vam adonar que potser no n'és tan de folklòrica. Perquè si ho fos, ningú en faria cas i el Navarro seguiria fent la fotosíntesis com sempre, el Duran convidant donzelles al Palace tot  lluint bronzo i la Camacho, estalviant per fer-se alguns retocs. Però xerren. Xerren i teoritzen. La cadena ens farà visibles i els molesta. I bramen i borden i diuen i sobretot, tremolen.
A dia d'avui ens convé molt fer-nos presents. Perquè res ens serà regalat i qualsevol guany que vulguem aconseguir ens costarà força. Haurem de ser imaginatius i tossuts, perquè mai se sap d'on vindrà el mall que ens trencarà les cadenes i com deia aquell, tot suma. Així doncs, si voleu sumar, ja ho sabeu, apunteu-vos. Afegiu-vos. Impliqueu-vos. Tenim més de quatre-cents quilòmetres per unir de punta a punta el país. A més s'han afegit, com no podria ser d'altra manera, la Catalunya Nord i per baix, el País Valencià i jo vull fer història. Vull ser història.
Visca la terra!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Al final a casa segurament també ens hi apuntarem. Quin remei. Tot i que estic cada dia més convençut que el camí agafat és totalment erroni i equivocat. Mentre anem fent solament manifestacions, arrossades i trobades de geganters l'enemic pot estar ben tranquil. Tal dia farà un any de la manifestació i l'any vinent ens tornarem a trobar per fer una altra trobada kumbayà. Volem ser el primer país a tota la història de la humanitat que assoleix la independència totcant la gralla, doncs fantàstic, apuntem-nos a la festa perquè hores d'ara ningú dels que poden fer-ho ha previst ni pensat que fer si tocant la gralla no n'hi ha prou (es veu que hi ha molta gent que s'ho creu això) i l'endemà mateix, si realment tenen raó, que pensen fer i com organitzar el país...potser és que ja són conscients de que per aquesta via no s'hi arribarà mai però a manca de futbol així estem distrets i calmats.

Milena ha dit...

No crec que sigui un acte folklòric, potser sí d'una total ingenuïtat i que l'independència és lluny. Trobo que la cadena humana és una bona pensada perquè també fa visible la nostra capacitat de mobilitzant-se i d'organitzan-se i de fer,un fer pacífic.
Jo m'hi vaig apuntar en un primer moment, no perquè m'agradi passar-me tot el dia fora de casa,passar calor, menjar qualsevol cosa, esperar i esperar i de tant un tant buscar un lloc per reposar l'esquena o les cames, si no perquè jo també hi vull ser i perquè penso que servirà.