Tot seguit, vàrem pujar cap a l'Estrada, a la carena que separa Calders i Talamanca. Les vistes impressionants i d'allà, fins a un altre dels llocs. Un dels trossos que els senyors de Calders varen donar al monestir de Sant Benet, a la Mussarra. Ja a dalt de tot, vàrem fer la fantàstica baixada fins a Monistrol, d'allà un tros de pista fins a la Coma i després ens vàrem desviar fins a la carretera, a la fàbrica. A aquesta alçada, més o menys, hi ha la pedrera Jornet i en una de les parets d'extracció, ara ja abandonades, l'aigua ha brollat fent un llac artificial. Sempre hi ha gent banyant-s'hi.
Passada la fàbrica hi ha un camí que davalla fins al riu i seguint el seu curs s'arriba al castell de Calders, amb l'única paret de Santa Maria que queda dreta guaitant-nos tota l'estona. Una caiguda vertical de vertigen.
En aquest tram hi ha el que sembla que deuria ser un antic forn de ceràmica, així com les marques d'un bassiol on, potser i només potser, s'hi afegia l'argila per fer les peces. Però tot són conjectures, excepte a la novel·la que és un fet demostrat.
I ja al'alçada del niu, pista asfaltada amunt cap al mirador i a la Guàrdia de Calders.
En total uns quaranta quilòmetres. Ara, perquè fos la volta complerta i deixant de banda Manresa, només caldria arribar a Sant Benet i ja tindríem una gran part dels indrets que surten lligats
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada