dimarts, 6 d’agost de 2013

Blog enllaçat per la Independència

L'onze de setembre està convocada una cadena humana per la independència. És un acte simbòlic, reivindicatiu. La força de la unió. D'aquesta manera tan visual es vol mostrar al món, no a Espanya que aquests sempre es miren el melic, que Catalunya té un desig. Una obcecació com a poble.
A més a més, de la mateixa manera que va sorgir al Principat, ara es va estenent a d'altres indrets dels Països Catalans, maltractats, humiliats, vexats i ignorats durant anys, que també alcen la veu, però poc a poc. Perquè no a tot arreu no és tan fàcil com aquí proclamar-se orgullós de la seva terra, bé ho saben valencians i nord-catalans.
Hi ha qui vol eliminar el desig del poble sigui com sigui, uns amb discursos demagògics, com en Navarro, d'altres amb atacs més directes, com els unionistes.
Al pallasso Miliki, per l'aspecte físic dic no pas per la gràcia que té, sembla que les cadenes no li agraden, diu. Excepte la seva que el lliga al PSOE o la que ens lliga a Espanya. Ara, crec que no ho ha entès bé el sagal, ja que és una cadena humana, un símbol. El símbol de la debilitat de l'individu que surt reforçat per la unió del grup, del col·lectiu. Una baula per ella sola és feble, dèbil, mentre que el conjunt, mà en mà, esdevé visible, per descomptat, però també forta. Ferma, gairebé indestructible. I això vol desvirtuar, un clam pacífic, ben organitzat, senzill i cívic.
Els altres que volen eliminar el desig del poble són els Ciudadanos i el Pp, però a l'estil més espanyol, més barroer. Ambdós amb la testosterona com a ADN de marca. Boicotejant. Infiltrant-se i intentant atacar des de dins, per posar aigua al vi, perquè la veritat no es vegi. Viuen en mentides i per això volen trencar la cadena a través de la mentida. Quin èxit té trencar la cadena boicotejant-la? Què demostren a part de que els catalans som refiats, som de bona pasta i creiem en la gent, potser el nostre error de segles? Són Maquiavèlics i per això faran qualsevol cosa per eliminar la voluntat del poble, fins i tot infiltrar-se a la cadena.
Ara bé, totes aquestes reaccions vénen de la por. Del terror. Els és preferible viure en la incertesa d'una terra amb anhels independentistes a saber-se en una terra que desitja la independència majoritàriament i la consulta els  pot trencar tots els arguments.
Doncs bé, perquè aquesta unió, aquest desig es vegi encara més, també es farà una cadena virtual. Blocs independentistes enllaçats. Mà en mà, byte a byte. I per descomptat, jo hi seré. T'hi apuntes?