dimarts, 1 d’octubre de 2013

Perquè vull

Podria semblar, i més amb els darrers escrits que he fet al bloc, que necessito la Independència per canviar quelcom personal. Perquè m'hi jugo alguna cosa o perquè estic en una situació en que necessito un canvi per poder millorar la meva vida, però en línies generals, filant prim tot s'esmussa, excepte les millores que preveig a nivell general de país, no crec pas que la Independència millori massa la meva vida.
Tinc uns fills a qui adoro. Que em fan riure, plorar, enfadar i aprendre molt. Que quan fa una estona que no veig ja enyoro, malgrat faci quelcom que també m'agrada, però m'hi sento lligat. Vinculat i m'omplen. Amb la meva parella, com a bons oïdors de Manel, què puc dir. Que a vegades ens en sortim i en els dies bons, gairebé som invencibles, que ja és molt. La família anem fent. Com totes, segur. Ens anem trobant i a mesura que ens fem grans, ens fem més savis i ens respectem i estimem més. Dels amics, com tothom. Alguns són massa lluny, els de la universitat sobretot, d'altres que voldria veure més, els de Castellar segur i d'altres que només veig en comptades ocasions i que enyoro, que si Bressola, feines, infància, escola... Però tenim aquella edat que ens creiem que sempre hi haurà un demà i deixem les trucades, visites o sorpreses per més endavant, creient-nos eterns, segur que a la llarga ens en penedirem, però no hi podem fer més. De la feina què dir. En tinc. M'agrada i m'ho passo bé. D'acord, d'acord. Tampoc passaria res si amb una bona rifa pogués anar fent, reconec que em costen els matins i sé que podria estar malament. L'entorn m'ho demostra cada dia. Però sé que sóc un privilegiat. Faig el que m'agrada i com m'agrada.
I malgrat visc bé, sóc feliç i em sembla que tinc tot allò que vull, que tinc una vida tranquil·la, ordenada i relaxada, sóc dels que reclama la Independència. Dels que la desitja fermament. Millor potser difícilment m'anirà, segurament el contrari, car alguna maldecap de més tindré, però el sentiment és profund i senzill alhora. Difícil d'explicar.
La Independència possiblement no la necessito, malgrat les millores que entreveig,  però la vull. Perquè sí! Perquè no em cal justificar. En canvi ells, perquè em quedi, sí  que m'han de seduir!