dijous, 10 d’octubre de 2013

Per espanyolitzar els nens catalans, una llei a mida

Quan una llei educativa, bé, un avantprojecte de llei, s'aprova amb només els vots a favor d'un partit polític i per majoria absoluta, això ja ens ha de servir d'indicador de que quelcom no va bé. Poques lleis, si són consensuades i dialogades s'aproven d'aquesta manera, però la llei del senyor teclat tira endavant sense consens i si s'aplica o s'intenta aplicar de cara al curs vinent, la polèmica, la crispació i la confrontació estarà servida.
Aviat s'afegiran aquí els Ciutadans a defensar la legalitat, sempre tan legals quan els interessa però quan no, com avui que havien de votar en contra del franquisme i marxen del parlament per no haver de pronunciar-se, i es posaran les mans el cap i s'esquinçaran els vestits quan des d'aquí es parli de desacatament. Una postura valenta i conseqüent amb qui es creu això de l'Estatut.I segur que atiaran el foc, ja que això els serveix per captar vots. Què hi farem!
Aquesta llei conté força aspectes conflictius i de difícil aplicació. Un és la definició del castellà com a troncal, fet que li atorga el 50% de l'horari, mentre que el català, que passa a ser específica, no pot passar del 50%. Feu números, mireu especialitats -anglès- i veureu com queda la nostra llengua. Per cert que si el català no és troncal es podrà passar sense haver-la aprovat mentre que el castellà serà obligatori. Quina tindrà més pes? Quina guanyarà prestigi? 
Un altre aspecte d'aquesta llei és la voluntat de controlar el temari i ho faran a partir de l'examen de sisè. Si et marquen el contingut, aleshores t'obliguen a seleccionar un temari i prioritzar uns fets. Dos exemples, geografia i història. En el primer les comarques poden perdre pes en favor de les províncies, mentre que en història el gruix serà de la seva història d'Espanya, sense deixar cabuda a la de Catalunya o amb una visió espanyola. Cal un millor exemple per entendre el concepte d'espanyolitzar els nens i nenes catalans? 
Hi ha més aspectes, alguns els trobareu aquí, però el que està clar és que la insubmissió s'imposa i dijous vinent, el 24, quan hi hagi vaga, caldrà arremangar-se i mostrar que no hi estem d'acord. Primer els mestres, perquè si nosaltres no ens revoltem, nosaltres que som els "experts" en la matèria, qui ho farà. No és el moment de mirar-se el melic, amagar-se rere la necessitat d'un sou per no mobilitzar-nos o per la suposada manca d'utilitat de la vaga, perquè no és moment d'estar callat. Estar callat ens delata com a mercenaris de l'educació. Personatges grisos que només es mouen per un sou i uns interessos personals, que durant setmanes han mirat els mestres illencs amb il·lusió, però des de la llunyania, perquè no els calia implicació. Potser és l'hora que el col·lectiu de mestres, per primer cop després de molts anys, estigui veritablement al servei del país. Al servei dels infants i digui amb una sola veu que no. Per aquí no hi passem!