dimecres, 30 d’octubre de 2013

On vaig dir naps, ara dic cols

Els mateixos que fa uns anys demanaven oblit i perdó i ens ho recorden dia sí dia també amb la gran mentida de la transició per tal de tancar ferides i avançar cap a un escenari de concòrdia, amor, violins i flors i violes sonant de fons, ara surten al carrer per demanar que no s'oblidi ni es perdoni. Que als culpables se'ls castigui de ferm. Íntegrament. Diuen que és per justícia, per dignitat i per respecte a les víctimes, però a les altres, a les víctimes que encara busquen on estan enterrats els seus parents, que han vist com ministres de l'antic règim encara governaven fins al darrer moment amb les mans tacades de sang o que senten que els que ordenaren bombardejar civils iniciant una nova tàctica de guerra no cal que siguin investigats, tots aquests i més, aquestes desferres humanes, aquests detritus de la societat, han de ser perdonats i respectats, sentencien. Perquè la llei del punt i final, feta quan el cos del pam i mig encara era calent i els de gris tenien massa arrelat aquell acatament de les ordres per esclafar discrepàncies, fou la llei de la por. Del record a un escenari obscur, ple de represàlies i coaccions. Obligats a escollir entre la por a jugar fort i apostar per un futur desitjat però ple de fantasmes cruels o bé la seguretat d'acotar el cap acceptant una derrota momentània tot esperant un futur més favorable.
Per això, m'indigna i em revolta que s'alcin crits en contra de l'acatament a una llei de posada en llibertat d'uns presos, però no pel fet bàsicament d'alliberar uns personatges que han complert el que la llei estipulava, sinó per qui ho sol·licita. De les víctimes res a dir. El dolor és subjectiu i incalculable i el patiment fa que vegin la realitat d'una manera particular, només faltaria. Qui pot posar-se a la seva pell. Però els agents polítics, que haurien de mirar-s'ho amb perspectiva, d'actuar objectivament o si més no tenir un mínim sentit de la vergonya a més de memòria, haurien de callar o canviar d'arguments, perquè uns personatges que han sortit gràcies a un assassí gallec, nap-buf i veu de soprano, s'haurien de guardar de fer certs judicis morals o si més no d'aprofitar-se del dolor verdader de les víctimes. No en tenen dret. No tenen cap potestat d'atorgar-se legitimitat per reclamar justícia, si més no si abans no netegen els fons d'armaris i els buiden de mòmies arnades i putrefactes pròpies i reconeixen la il·legalitat que varen cometre entre d'altres coses.