dimecres, 2 d’octubre de 2013

Marquès del Palace, virrei d'Unió, mascle alfa d'aquari assecat.

Jo no sóc professor universitari. Per això em caldria una tesi i una llicenciatura com a mínim. Tampoc sóc professor d'Institut. El meu camí no anava cap aquí. Tan sols, perdoneu el meu suposat conformisme, tot i que jo en dic vocació, sóc mestre. Mestre i punt. Fins i tot corregeixo aquells que ben intencionats es confonen i em diuen professor. No vull mèrits que no em mereixo, sóc feliç com sóc. Però en sentir aquell personatge llefiscós, llimac polític, vividor sense escrúpols, cràpula nocturn, bífid reptador, dandi en decadència i malbaratador universal, m'he sentit ofès. Indignat i emprenyat. Quins nassos que té aquest ser. Aquesta andròmina bípeda que rebutja amb vehemència la tasca de professor per a ell perquè no en podria viure. A cos de rei, s'entén. Si fos un personatge de l'àmbit privat em faria certa enveja. L'admiraria, potser. Però és polític i per allò que guanya i malgasta, perquè el senyor no es deu saber fer ni un ou ferrat, bon d'Unió com és, hauria de respectar com a mínim aquells que, amb el nostre treball, esforç i retallades, li paguem el sou perquè no faci gaire res, excepte tocar allò que no sona i atabalar el país amb les seves disquisicions de conformista poruc mentre viu com un senyor.
Com dic als meus alumnes, tot té una raó de ser. Res es fa perquè sí i les declaracions d'aquest home sempre de to torrat així com el seu posicionament inamovible, responen a uns interessos personals i no a uns interessos de país. Descarto d'en Duran, sobretot per la trajectòria que li sabem, que faci res de franc i veient el que diu, sentint el que xerra, només puc reafirmar-me en la percepció que aquest ésser, a més de ser un botifler recalcitrant, és un classista empedreït, capaç de trepitjar a qualsevol persona per poder seguir dormint entre coixins de seda gratuïts.