dimarts, 8 d’octubre de 2013

Una marató per Extremadura

Ara que ja es diu amb totes les paraules que Catalunya no pot tenir un millor finançament entre d'altres coses perquè ha de seguir sent solidària, proposo que enguany, per allà els volts de Nadal, en comptes de fer una marató per qualsevol malaltia, la fem per Extremadura. O Andalusia. O Astúries. O millor encara, per a totes  les comunitats juntes. De les malalties ja se n'ocuparà algú altre, afecten a tot el món i ja trobarà padrins, però de les comunitats espanyoles, qui se n'ocuparà si no som nosaltres? De debò voleu que es perdi el meravellós llegat de cinc mil o sis-cents mil anys d'hispanitat per una frivolitat com els diners? Jo, no, i a més no crec que ningú es pugui sentir ofès per aquesta proposta, ja que ja es fa des de fa anys. Però en comptes de fer-ho de manera obscura i sibil·lina, es pot fer amb noms i cognoms. Amb el cap ben alt. Com a mínim sabrem l'aportació de cadascú. Jo ara mateix dic que si canviem el model de solidaritat, abans no marxem -això sí-, donaré una bona picossada per col·laborar amb els nostres estimats veïns i aquest cop a consciència i amb un somriure a la cara. No faré com aquell pobre noi que va dir d'apadrinar un nen extremeny. Això és molt lleig. Els diners se'ls han de gastar amb el que vulguin i creguin convenient, només faltaria i si volen tenir-los per seguir subvencionant, com deia avui l'encara que siguis de plàstic, certes feines poc competitives o mantenir l'anar fent, allà ells. No hi entro. Perquè no hi ha pitjor veí que aquell que veient les dificultats del seu, no li dóna un cop de mà i si li dóna, encara vol manar i se n'aprofita.
Com a idea però, proposaria que un dels protagonistes del programa fos el malaguanyat i mai ben valorat Curro Jiménez, aquell galà amb patilles i pit pelat, armat amb un trabuc i pantalons de coll alt assaltant a qualsevol català per tal de poder donar menjar a la seva família i a sota, la llegenda següent: La solidaritat no es pren. Ens la dónes, si vos plau?