Avui, vaga!

Si a les neveres de la casa Fravor en comptes d'una coberta de titani esmaltat els hi posen una coberta de plàstic, cap treballador es queixarà. Si un taxista ha de portar un home vestit de torero amb capot i espasa, farà la ruta i passa que t'he vist. Si un venedor veu que les llaunes de refresc canvien de forma i color, se les mira i després de sacsejar el cap les posa al prestatge i a vendre que són quatre dies. Si a un oficinista li canvien el format del document, l'omple com sigui i a les vuit, cap a casa. I així una feina i una altra. Cap d'ells, per canvis en el seu producte final, es queixaran. I tant. És una feina, lloable com totes les altres, fan les hores i se'n van. Jo faria el mateix. En educació però, és un xic diferent. És un dels camps, no l'únic, on els treballadors poden protestar perquè no estan d'acord en com es tracta els seus "resultats". Vull dir que a més de fer vagues pels drets laborals, molts en fem i ens barallem perquè volem tenir una feina digne, com qualsevol altre treballador, també en fem perquè els nostres nens i nenes tinguin un ensenyament de qualitat, independentment dels nostres drets. Dos aspectes separats que sovint conflueixen en una vaga i un desllueix l'altre. En poques feines es sol sacrificar sou i temps per exigir que els productes -perdoneu l'ús potiner d'aquest mot però permet fer una bona visió mental- siguin de la millor qualitat. Per això començava dient que pocs treballadors faran vaga exigint que els seus productes resultants siguin de qualitat. I no em mal interpreteu, perquè les vagues d'educació, les que afecten en la seva estructura, solen ser seguides i compartides per la majoria de gent. Perquè l'educació és cosa de tots, no només patrimoni dels mestres, però aquests han d'obrir el camí. Tampoc vull que sembli que pensi que els mestres siguem millors o pitjors que els altres treballadors, senzillament, veiem el dia a dia dels nostres infants i ens fem una idea del futur que ens espera com a poble i per això, perquè veiem la matèria primera del país, molts creiem que val la pena lluitar i invertir per aconseguir un país millor a base de l'educació i que per això cal dotar els nostres infants de les millors eines, ja sigui en forma de recursos, lleis, continguts o tractament de les llengües.
Ara, que potser és una il·lusió meva i el que hauríem de fer és anar endavant, queixar-nos només si ens toquen els drets laborals i mirar cap a un altre costat en les altres ocasions... Tot i que em costaria, perquè aquí és quan entra per a mi la definició del mot mestre. Mestre en majúscules.