diumenge, 6 d’octubre de 2013

Art efímer o deixalles duradores

Aquest matí he anat a córrer una estona. Feia un matí fresc i ennuvolat. Un d'aquells dies ideals per estirar les cames. He fet un recorregut força tranquil, cap a Torrecabota i el Forn de Calç, uns 9 quilòmetres molt planers entre pistes i corriols.
En arribar a l'alçada del Forn de Calç, al bosc, un bosc dens de pins, alzines i roures, he vist quelcom d'estrany. En alguns troncs, des de la llunyania, s'hi veia una tela acolorida de dalt a baix, mentre que en algunes branques es veia quelcom blanc que hi voleiava. A mesura que m'hi acostava he pogut distingir bé què era.
En els troncs hi havia unes robes amb dibuixos de persones, diria que fets per nens i nenes per l'estètica i les signatures al peu d'aquests, mentre que els trossos de roba que voleiaven eren trossos de tela sedosa amb símbols negres dibuixats. La veritat és que no feia massa impressió, potser perquè tampoc sóc gaire coneixedor de l'art i suposo que aquesta mena d'art, que deu ser efímer, deu despertar sensacions a qui ho veu, d'allò més transcendentals i profundes. A mi m'ha desvetllat més un sentiment de dissabte. De ganes de despenjar-ho tot i llençar-ho. Repeteixo que desconec força el tema de l'art efímer, vull creure que és això, temporal, però unes teles penjades en arbres, que al cap del temps s'esfilagarsen, s'entortolliguen, es descoloreixen i creen un efecte visual de deixadesa i brutícia, no sé si mereixen restar allà amb els honors pretesos, malgrat les reflexions que poden produir a qui ho veu. Les ampolles, els plàstics o papers del marge del camí ja serveixen per fer aquesta reflexió i no cal afegir més llenya al foc.
Veient això també em pregunto si són els mateixos que varen fer aquella improvisació a la roureda de les Tàpies i que mesos després l'exposició encara sobreviu, però menys digne, en forma de fils de plàstic en branques centenàries, taps penjant i altres restes indestructibles com a mostra d'aquella inspiració artística que volia fer-nos veure quelcom, no sé què, però que només ens mostra a dia d'avui la deixadesa i manca de civisme d'alguns.
No sé a qui pertoca netejar-ho. Tampoc sé si des de l'Ajuntament n'estan assabentats, tot i que veient com està encara l'art de les Tàpies, assabentats com n'estan, dedueixo que no depèn d'ells netejar una zona catalogada d'interès natural local i si ells no ho fan i els artistes només emeten i a l'hora de recollir disserten, qui ho farà. Ja ho veig, amb quatre obres d'art efímeres el terme ens quedarà ben poètic.  

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tota la raó del món. Més aviat que obres d'art semblen deixalles d'activitats fetes com a teràpia alternativa per a curar alguna malaltia. Ah, perdó que és una obra d'art. Disculpin la ignorància.

Anònim ha dit...

evidenment el coneixement que tenu de l'art es pobre i mes si es compara els elements establerts a tat a la roureda de les tapies com a el cami el forn de la calç amb bruticia llençada a la vora dels camins..... es aceptable la criticasobre el valor estetic o artistic de qualsevol cosa però a comparació fete porta a pensar en la greu situació creada per una manca d'educació al voltant de l'art i la cultura....