Fer callar l'enemic

Per l'ignorant, pel mancat de recursos, per l'enze, la paraula és el més terrible. L'enemic principal, perquè la força de la paraula, la força del diàleg, és difícil de rebatre si no es tenen arguments o recursos i el mot tendeix a deixar a cadascú al seu lloc. Aleshores, els dèbils, arriben a estratègies absurdes i infantils com amagar el cap sota l'ala, per exemple darrera d'una pantalla de plasma per evitar preguntes o bé fugir corrent sota qualsevol pretext, digues-n'hi pluja, si cal. Una dita diu que és millor semblar estúpid per callat, que demostrar-ho tot parlant. Suposo que és el que pensa en Rajoy, sinó, no s'entén.
I per això, per la por a la paraula, anys enrere la informació era més controlable perquè arribava per menys canals, certs dirigents prefereixen passar per intolerants o durs, abans que haver-se d'enfrontar dialècticament amb un oponent a qui saben més hàbil. I ja no parlo de fer el debat en altres llengües que no siguin les maternes, perquè en aquest cas són comptats els dirigents espanyols que se'n sortirien, sinó que senzillament d'una batalla dialèctica sense apunts i espontània, amb arguments i ordenada. Terror, tenen alguns.
Per tant, s'amaguen i fan el que sigui, fins i tot el ridícul més penós, fent callar l'oposició mitjançant arguments poc sòlids, com no sé què d'una trobada d'Estats. Ara bé, l'error de càlcul és que si aquest oponent vol dir cul d'olla al presidente, no li cal un fòrum. Pot fer-ho en qualsevol mitjà, ara no tots estan controlats per l'Estat i arribarà a qui vulgui que arribi l'emissor.
El veto d'avui, més que pel que hagués pogut dir el President, que segur que no declarava la Independència, era per mostrar d'una banda la testosterona hispànica i de l'altra la veu única a l'exterior. La primera ja la coneixem i sabem que no tot s'aconsegueix amb testosterona, cal perseverar, treballar i convèncer, una gota d'aigua pot foradar l'acer i la segona, a menys que tornem a principis del segle passat, fracassarà. La informació arribarà. Malgrat l'esparadrap que usin.
Per tant, la manca de política de mà estesa del govern del PP els deixa en evidència. Se'ls veu el llautó.